Una manifestació com molt poques altres
La manifestació de l'Onze de Setembre passarà a la història del país, sens dubte, però anirà molt més enllà. Els organitzadors ràpidament van anunciar que era la mobilització més gran de la història d'Europa. Ho era?
El problema a l'hora de fer comparacions és comprensible: quina és la unitat de recompte. No és només que les xifres sempre siguin aproximades. És que l'espai on es fa una manifestació determina molt el seu format. I no és el mateix una manifestació que una concentració, etcètera.
La manifestació que es considera que ha estat la més gran del món va passar al Pakistan. Correspongué a la rebuda de Benazir Bhutto quan tornava de l'exili. Ací hi ha elements per a comparar. La manifestació de l'Onze de Setembre ocupava onze quilòmetres i aquesta del Pakistan en va ocupar dotze, el trajecte entre l'aeroport i el centre de la ciutat. En aquest sentit, la podem comparar. Pel que fa a les xifres ja és més discutible tenint en compte que amb només un quilòmetre més ells van calcular un total de tres milions de manifestants.
A Europa la concentració més important va ser la manifestació contra la guerra a l'Iraq que es va fer a Roma el 15 de febrer del 2003. Es parla de dos milions, bastant semblant a la de l'Onze de Setembre i podem comparar-la prenent com a base el transport. A Roma, van arribar-hi 3.000 autobusos i trenta trens especials. En aquest tipus de manifestacions els autobusos i trens duen un gruix limitat de manifestants, però és evident que marquen una tendència i, en aquest sentit, podríem comparar l'una i l'altra.
I ací s'acaba tot. Tret d'aquestes dues manifestacions no en conec cap altra que s'hi puga comparar. Només la concentració a la plaça Tahrir del Caire del 25 de gener del 2011 podria entrar en aquest grup privilegiat de grans manifestacions. Es va parlar també de dos milions de persones, com en el cas de Roma, però, a diferència del cas italià, no he trobat cap unitat de mesura que permeta comparar-la amb un mínim de garanties.
Hi ha manifestacions que estan en la memòria de tots i que sempre esmentem com de gran importància. I val la pena repassar les seues xifres. La marxa sobre Washington del famós “I have a dream” va reunir al Mall 250.000 persones. I el famós discurs de Kennedy a Berlín, 450.000. Són xifres que ens permeten fer-nos una idea de fins a quin punt la V ha estat un fet històric, les conseqüències del qual ningú no pot esquivar. El govern espanyol intenta i intentarà minimitzar-ho però, li agrade o no, acabarà trobant-se amb la realitat. Perquè allò important no és la manifestació en si, sinó el que la manifestació explica sobre com està el país i sobre com pensa i què vol fer la seua gent.
