Desclot
Famílies trencades
Dotze mesos ha tingut el Partit Popular per infectar l'ambient i rebaixar la “deriva separatista” a Catalunya. Dotze mesos debades. Debades han sembrat la confusió, la sospita i la por. La Diada ha confirmat més voluntats encara que un any enrere. Més voluntat de fer punt i a part i superar un malson carregat de supèrbia. Qualsevol persona sensata, després d'intentar badar una paret a cabotades, ho deixaria estar. El Partit Popular, no. El Partit Popular continua buscant la bretxa al mur a còpia de trencar-s'hi el cap. L'èxit de la Diada almenys els hauria d'haver induït a respectar el minut de reflexió obligada. Però no callen. Mariano Rajoy ha tornat a apel·lar a la Constitució. Deu estar desgastada, la pobra, amb tanta apel·lació. Esteban González Pons, un dels dirigents populars més llepats, va tornar a referir-se ahir a les famílies que “es trencarien” amb la independència de Catalunya. Senyor Pons, en quin món viuen vostès? Quines famílies es trencarien? Amb els vols low cost ací no es trenca res. Un senyor de Sevilla que vulgui viatjar a Barcelona ho té tan fàcil com un altre de Badalona que vulgui fer-ho a Londres. Per què s'ha de trencar res? Només ens trenquem de riure. Les idiotades, dites mil vegades, cansen. I no aconsegueixen res. Són idiotades reiterades. A part del més llepat encara Jorge Moragas, els senyors del PP no tenen qui els renovi el discurs? Amb tantíssima imaginació, la pròxima vegada a Barcelona es manifestaran tres milions de persones. Famílies unides.