Nou curs, horaris vells

Prop d'un milió d'alum­nes tor­nen avui a les aules. Han pas­sat 84 dies des que van començar les vacan­ces i ja és l'hora de tor­nar al que, per al comú de les famílies, és la nor­ma­li­tat. Aquesta nor­ma­li­tat, però, no està exempta d'uns mal­de­caps que, per per­sis­tents, s'han con­ver­tit en un fet que forma part de la vida quo­ti­di­ana. Mares i pares han de fer mans i mànigues per qua­drar els hora­ris de manera que els nens esti­guin ocu­pats fins que ells, els avis o algú que cobra a tal efecte se'n pugui encar­re­gar. L'etern debat de la con­ci­li­ació fami­liar i labo­ral. Enguany l'inici del curs coin­ci­deix amb La set­mana dels hora­ris, una iniciàtica de la pla­ta­forma Ara és l'hora que pretén obrir el debat sobre la neces­si­tat de reor­ga­nit­zar els hora­ris. La pla­ta­forma, ras i curt, pro­posa que el 13 de setem­bre del 2016 fem un reset i avan­cem els nos­tres hora­ris (no el rellotge) dues hores. Es tracta, com fan els nos­tres veïns euro­peus, de posar-nos en marxa una mica més d'hora, dinar a la una i ple­gar de la feina, com a molt tard, a les cinc. Els avan­tat­ges de la redis­tri­bució dels hora­ris en la con­ci­li­ació de la vida fami­liar i labo­ral són incomp­ta­bles, i els bene­fi­cis, també. Els nens poden estal­viar-se haver de fer un munt d'acti­vi­tats extra­es­co­lars que els supo­sen una sobrecàrrega que inci­deix en el seu ren­di­ment esco­lar, i pares i mares poden con­viure amb els fills i com­par­tir temps per fer els deu­res, sopar ple­gats, veure junts la tele...

Hi ha un con­sens gene­ra­lit­zat que els nos­tres hora­ris labo­rals són un impe­di­ment per con­ci­liar la vida social i fami­liar amb la feina, per­ju­di­quen la com­pe­ti­ti­vi­tat, man­te­nen les desi­gual­tats entre homes i dones i poden arri­bar a per­ju­di­car la salut de les per­so­nes. La nos­tra vida s'orga­nitza en base als nos­tres hora­ris labo­rals, en què la cul­tura de la pre­sen­ci­a­li­tat està a l'ordre del dia. No importa quina i quanta feina fas sinó quan­tes hores et pas­ses asse­gut davant de l'ordi­na­dor. Està demos­trat que això, lluny d'apor­tar bene­fi­cis, juga en con­tra de la pro­duc­ti­vi­tat. Es tracta d'acon­se­guir uns temps més humans i més cívics en favor d'una millor qua­li­tat de la vida. La set­mana dels hora­ris ha de ser­vir per obrir aquest debat. La pilota ja està al Par­la­ment, i també al Congrés, i sem­bla que cada dia que passa és més gene­ral l'opinió que cal reor­ga­nit­zar els hora­ris. No sem­bla fàcil però qui no vol arri­bar a casa a una hora decent, sopar amb els fills i veure una pel·li sense que­dar-se ador­mit perquè ja s'han fet més de les dotze?