Gent lleial

Ja em perdonaran l'obvietat: un representant polític hauria de ser sempre lleial a les aspiracions de la ciutadania que l'ha escollit. I lleial vol dir complir els seus compromisos electorals, escoltar permanentment el pols de la societat i actuar en conseqüència, encara que això impliqui canviar lleis. No trair els seus electors ni trair-se a ell mateix.

És obvi però no sempre és així. Avui, afortunadament, sí. Avui podem dir que la majoria dels nostres representants polítics ens són lleials. Saben que el 80 per cent de la societat catalana vol votar, i hi han respost fent la llei de consultes i posant les bases per votar el 9 de novembre.

Han acomplert el seu programa electoral i, per tant, les expectatives dels qui els han votat i dels qui han sortit al carrer, que són cada vegada més majoria i menys silenciosa.

Després d'anys de desafecció, la majoria dels partits catalans s'han reconnectat a la societat, han fet seva la il·lusió de la gent, i la gent hem fet nostres els seus reptes.

A l'Estat això no passa. Sóc dels qui pensa que, fora de Catalunya, hi ha molts demòcrates espanyols partidaris que els catalans votin i diverses enquestes reforcen aquesta tesi.

Persones sensates que, malgrat el bombardeig de la premsa manipuladora amb seu a Madrid, veurien bé que, ni que fos per un dia, Espanya fes de Gran Bretanya i Catalunya fos Escòcia.

N'hi ha molts que ho pensen i els seus polítics no se'ls escolten. Els representants dels principals partits estatals estan essent deslleials als seus electors demòcrates.

No, no tots els polítics són iguals,
siguem justos. Uns han optat per ser lleials a la gent. Altres, els qui s'autoanomenen “gent legal”, han optat per ser lleials a una constitució obsoleta o, millor dit, a una lectura interessada d'aquesta constitució. Gent legal? No, gràcies. Ara és l'hora de la gent lleial.