Vint anys

De premis literaris n'hi ha molts, però ara fa vint anys vaig tenir la sort de veure'n néixer i créixer un, de molt a prop. És un certamen local, modest i senzill, però això no treu que no tingui un noble i gran objectiu, una voluntat universal, com d'altres guardons de més renom i més recursos: promoure la lectura i l'escriptura. En aquell moment, però, aquest propòsit costava veure'l a curt termini i ja es mentalitzaven que els fruits s'obtindrien al cap d'uns anys, de vint anys, per exemple. Amb vint anys, dues dècades, n'hi ha prou per esperonar, fomentar i promocionar l'hàbit de llegir i escriure entre la mainada. I no només això, també s'ha sabut impulsar l'afany de recerca entre els joves i adults, que també hi poden prendre part. Els premis literaris i de recerca Ramon Vidal de Besalú, organitzats per l'associació cultural Tallaferro, hereva de l'empenta de la desapareguda Acunç, baten rècords de participació cada any en treballs de creació i de recerca. I ara en fa vint, amb el desaparegut i malaguanyat Josep Buch, el meu primer mestre de català, es va engegar un concurs literari on el més important era participar. Perquè participar-hi volia dir que adquiries el compromís de fer més gran la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre patrimoni. I així han anat passant els anys i, malgrat els alts i baixos, l'esperit del trobador que dóna nom als premis ha impulsat els organitzadors. Un incombustible Pere Cerro, el meu primer mestre de castellà, ha liderat els esforços per no abaixar els braços i lluitar per engrescar tothom a prendre-hi part. Un dels encerts és que la majoria de treballs provenen d'alumnes d'escoles i centres de secundària de la Garrotxa i d'altres comarques catalanes però no només això. Ara que s'ha obert la convocatòria per a l'edició d'enguany, estic convençut que la filosofia que amara l'essència d'aquests premis literaris és aquella que hauríem d'aplicar-nos: llegir i escriure a qualsevol edat ens fa més grans, més savis, perquè són vint anys en benefici de la cultura.