El Pirineu en llibres

Feia temps (vuit o deu anys ben bons) que no pujava al Piri­neu, i la cosa ja em començava a ser insu­por­ta­ble. La cele­bració dels cent anys del nai­xe­ment d'Esteve Albert (1914-1995), com­me­mo­rats din­tre la con­vo­catòria de la 18a Fira del Lli­bre del Piri­neu, a Organyà (Alt Urgell), els pri­mers dies de setem­bre, van escurçar la llarga espera.

I és que, amics meus, qui pot obli­dar el Piri­neu? En efecte, hi vaig tor­nar a sen­tir el mateix de quan hi vaig anar, el 1970, a recórrer amb el meu pare els llocs del Pallars i de l'Alt Urgell on va fer la guerra. Com a rodamón comar­cal, l'he res­se­guit tant com he pogut, hi he fet un bon gra­pat d'amics i algu­nes coses n'he escrit, tant als dia­ris com en lli­bres, entre els quals La Tran­sició apas­si­o­nada (1975-1980), que vaig començar l'estiu de 1986, gai­rebé en trànsit diria, din­tre la nit piri­nenca d'Enviny, sobre Sort.

De cop, veient els cen­te­nars de lli­bres expo­sats a la Fira, que sur­ten de les fac­to­ries labo­rals d'autors, edi­tors i lli­bre­ters d'aquesta alta mun­ta­nya cata­lana, vaig sen­tir també que la vella tra­dició de la con­tinuïtat no s'havia tren­cat. L'obra dels vells de la tribu –mossèn Cinto, Mara­gall, Sagarra, els lingüistes Fabra, Moll, Alco­ver o Coro­mi­nes, els folk­lo­ris­tes i etnògrafs Joan Ama­des, Vio­lant i Simorra, Serra i Boldú, Serra i Pagès, Joan Lluís, el mateix Esteve Albert i tants més de totes les dis­ci­pli­nes i con­di­ci­ons– era con­ti­nu­ada i ampli­ada per tot un estol de gent de totes les edats, nats la majo­ria enmig d'aquests esvo­rancs que gai­rebé toquen el cel, l'obra dels quals (escrita, par­lada, tea­tra­lit­zada, musi­cada o pin­tada) s'exhi­bia sen­zi­lla, però con­tun­dent, sota els por­xos medi­e­vals d'Organyà, vora l'església on s'escoltà per pri­mer cop uns ser­mons en català: les cèlebres Homi­lies.

Com en altres oca­si­ons, vaig pre­gun­tar-me: ¿En saben alguna cosa, a Bar­ce­lona (per posar l'exem­ple de gran capi­tal on passa tot, però on sovint no en queda res), del que es cou, i no només en lli­bres, més enllà de les aglo­me­ra­ci­ons? Vatua! La pre­gunta que no paren de fer-se, des dels temps de l'anti­gor recent de la tran­sició política, la gent del Piri­neu com­pro­mesa amb el pre­sent i futur d'aquesta soci­e­tat, cada cop més eva­cu­ada per la lenta ago­nia de l'emi­gració, un procés que, al segle XX, va tenir un segon epi­sodi, sobre­tot a par­tir dels anys sei­xanta. De tot això vam anar-ne par­lant amb els amics retro­bats, tots ells esforçats mano­bres de la història, de la poe­sia, de les eco­no­mies locals, de la consciència i uni­tat ter­ri­to­rial d'aquest enorme con­tra­fort mun­tanyós, tal­ment una Pàtria natu­ral, com la volia Esteve Albert.

Al vol­tant de la seva memòria, van reu­nir-se els con­ti­nu­a­dors del que ell va començar, una gent que té uns noms con­crets i una obra ben con­cre­tada que cal que se sàpiguen: Josep Espu­nyes, poeta, lingüista i his­to­ri­a­dor, de Pera­mola; Artur Blasco, musicòleg, cre­a­dor de les tro­ba­des a Arsèguel; Mar­cel Fité, poeta, novel·lista i filòleg de l'Alt Urgell; Joan Obi­ols, també de Pera­mola, autor d'una desena de lli­bres sobre les sis comar­ques del Piri­neu, autèntica enci­clopèdia del saber humà, pai­satgístic i lingüístic d'aques­tes valls; Manel Figuera, bar­ce­loní que s'ins­tal·là a la Cer­da­nya, lingüista, mes­tre de català, poeta, nar­ra­dor, excur­si­o­nista; Isi­dre Domenjó, de la Seu, peri­o­dista, tècnic cul­tu­ral al Con­sell Comar­cal, col·labo­ra­dor a diver­sos mit­jans locals i d'Andorra, exdi­rec­tor de la
revista Piri­neu actual i autor, el 2009, del lli­bre Pen­sar el Piri­neu, tex­tos periodístics a con­tra­cor­rent del pen­sa­ment polític ofi­cial; Jordi Solé Camar­dons, d'Oli­ana, soci­o­lingüista, pro­fes­sor, cre­a­dor de Voli­ana edi­ci­ons, a Argen­tona, des d'on ha pro­pa­gat la per­so­na­li­tat d'Albert; Xavier Rebés d'Areny-Plan­do­lit, edi­tor, pagès, d'Andorra la Vella, des d'on ha con­ti­nuat l'acti­vi­tat edi­tora del seu pare; Rafael Català i Dal­mau, de Bar­ce­lona, con­ti­nu­a­dor així mateix de Rafael Dal­mau Edi­tor, que tant publica sobre cul­tu­res locals; Jordi Pas­ques, d'Oli­ana, poeta, peri­o­dista, dina­mit­za­dor cul­tu­ral, comis­sari del Cen­te­nari d'Esteve Albert; Cisco Prats, de Tremp, edi­tor de Gar­si­neu, amb infi­ni­tat de lli­bres sobre el Piri­neu; Joan Gra­ell, de la Seu, oriünd del Sol­sonès, poeta, cofun­da­dor de la revista Lo Banyut (1998) i del Cen­tre d'Estu­dis de l'Alt Urgell; i, en fi, Cisco Farràs, de Salàs, antropòleg, his­to­ri­a­dor i pro­fes­sor; Car­les Gascón, de la Seu, his­to­ri­a­dor, espe­ci­a­lista en el món dels càtars; Albert Villaró, novel·lista de la història piri­nenca, i Mar­cel·lí Pas­cual, direc­tor d'Edi­ci­ons Salòria, de la Seu, i de la revista Viure als Piri­neus. Els qui, amb d'altres, aguan­ten el país; els qui tinc la sort de tenir per amics.