La ploma de Mas

Als EUA existeix una tradició molt entranyable que fa que quan el president signa una llei prou rellevant, fa servir un bon grapat de plomes commemoratives que després obsequia a personalitats vinculades amb la gestació, tràmit i aprovació de la nova normativa. Quan Barack Obama va signar la llei de creació del Pla Nacional de Salut conegut com a Obamacare, va fer servir ni més ni menys que 22 estilogràfiques Cross, de 130 dòlars cadascuna. Cada mitja lletra de la seva signatura, canviava de ploma. Quan el president Lyndon Johnson va signar la llei de drets civils, l'any 1964, va utilitzar més de 75 plomes. La primera la va regalar a Martin Luther King Jr.

Demà el president Artur Mas signarà el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre. Més enllà del que pugui passar, i fent abstracció de la previsible reacció cavernícola de l'Estat, no es pot negar que serà un acte d'una enorme transcendència històrica. En el mateix moment que estampi la seva signatura sota el decret, es produirà un acte de sobirania molt contundent. Tot i els advertiments velats i les amenaces explícites de tots els estaments del poder estatal (govern, oposició, legisladors, jutges, fiscals, mitjans de comunicació, lobbies variats), les institucions catalanes, començant pel seu Parlament i acabant amb el seu president, han decidit complir el mandat popular i convocar els seus ciutadans a decidir el futur col·lectiu de la nació. Si hi tingués prou confiança, demanaria al president que em regalés la ploma amb què signarà el decret
de convocatòria de la consulta del 9-N.