Eutanàsia per a un pres

La justícia belga ha acordat, per primer cop, que un intern pugui acollir-se a l'eutanàsia. Frank van den Bleeken, de 51 anys, i que en fa més de vint que és a la presó complint condemna de 30 anys imposada com a autor de diversos delictes de violació i un homicidi, va recórrer als tribunals fa tres anys per posar fi al patiment psicològic “insuportable” al qual assegura estar sotmès en haver fracassat tots els tractaments que ha seguit per reprimir els seus impulsos de violència sexual. Inicialment els tribunals van concloure que s'havien d'esgotar totes les vies terapèutiques possibles, però l'intern va recórrer contra la sentència
al·legant que ja s'havia provat tot i, finalment, podrà sortir de la presó per ser conduït a un hospital i sotmetre's al tractament farmacològic que posarà fi a la seva vida.

El fet que un pres es pugui acollir al suïcidi assistit per patiment psicològic ha dividit Bèlgica, un dels països més avançats en drets civils i on el dret dels malalts a una mort digna està reconegut per llei des del 2002. Només l'any passat 1.807 belgues van optar pel suïcidi assistit, un terç més que l'any anterior. És lícit autoritzar l'eutanàsia quan no es tracta d'un patiment irreversible físic sinó psíquic, i qui el pateix és un condemnat per violació i homicidi? En contra de la decisió judicial s'han posicionat metges que sostenen que hi ha solucions terapèutiques als trastorns de Van den Bleeken que no fan necessària l'eutanàsia. També s'hi ha sumat els familiars de les víctimes, però amb uns arguments ben diferents: entenen que amb el suïcidi assistit Van den Bleeken es deslliura de la seva condemna. Dit d'una altra manera, permetent-li l'eutanàsia se li fa un favor.

Hi ha qui es pregunta si darrere el cas de Van den Bleeken, que ara volen seguir quinze presos més, no hi ha res més que una pena de mort encoberta amagada sota un fals humanisme per part de l'Estat. Res d'això. La llei belga reconeix el dret dels seus ciutadans a decidir sobre la seva vida en cas de patir una malaltia irreversible, i en aquest cas s'ha determinat que el patiment psicològic es troba entre aquests supòsits. Van den Bleeken admet que és un perill per a la societat, que la seva malaltia no té remei i que això li provoca un patiment insuportable. Davant d'això, per raons humanitàries, demana poder morir. La llei, que l'ha condemnat pels delictes comesos, li ho permet. I aquesta setmana ja sabrà quan passarà.