Vol o voleu?

Qual­se­vol que es miri la pàgina www.​9nc​onsu​lta2​014.​cat/ hi podrà visi­o­nar el vídeo de 27 segons de la cam­pa­nya cau­te­lar que ha fet la Gene­ra­li­tat. Cap al final, apa­reix una imatge de la but­lleta de la pre­gunta amb la lle­genda següent: “Voleu que Cata­lu­nya esde­vin­gui un Estat?” (en cas afir­ma­tiu) “Voleu que aquest Estat sigui inde­pen­dent?” Men­tres­tant, se sent una veu en off que diu el mateix: “Voleu que Cata­lu­nya esde­vin­gui un Estat?” (en cas afir­ma­tiu) “Voleu que aquest Estat sigui inde­pen­dent?” Aquest “voleu”, em sem­bla per­fecte. En un altre ele­ment de la mateixa pàgina web, on diu “Podeu des­car­re­gar-vos aquí la pape­reta de votació (català-cas­tellà) en for­mat PDF” s'ofe­reix al visi­tant la pos­si­bi­li­tat de visi­o­nar la but­lleta de la pre­gunta. I, oh mera­ve­lla!, la pre­gunta ha can­viat. La lle­genda de la pape­reta des­car­re­ga­ble diu: “Vol que Cata­lu­nya esde­vin­gui un Estat? (en cas afir­ma­tiu) Vol que aquest Estat sigui inde­pen­dent?”. Aquest “vol”, ja no em sem­bla tan per­fecte.

En les ver­si­ons ofi­ci­als, tant la que consta en el text del decret de con­vo­catòria sig­nat pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, com la que consta en el Decret 129/2014 publi­cat al DOGC, la lle­genda de la pri­mera part de la pre­gunta és: “Vol que Cata­lu­nya esde­vin­gui un Estat?” És a dir, el “vol” s'ha impo­sat al “voleu”. A mi, el trac­ta­ment del recep­tor amb la 3a per­sona del sin­gu­lar “(vostè) vol?” no m'agrada gens. Tot i que reco­nec que aquest és el trac­ta­ment més habi­tual en les rela­ci­ons fora de l'admi­nis­tració i que passa per indi­car una relació molt afec­tu­osa, sem­pre m'ha sem­blat que té a veure amb una con­ta­mi­nació lingüística del català que prové del cas­tellà “¿(usted) qui­ere?”.

Em sem­bla molt millor la fórmula usada pels publi­cis­tes cre­a­tius del vídeo pro­mo­ci­o­nal (que, d'altra banda, no entenc com han pogut simu­lar una pape­reta amb una lle­genda falsa que no es cor­res­pon amb la rea­li­tat). Vaja, que hau­ria pre­fe­rit el trac­ta­ment del recep­tor amb 2a per­sona del plu­ral (vós); entre d'altres raons, perquè és el trac­ta­ment tra­di­ci­o­nal en el llen­guatge admi­nis­tra­tiu català. I indica una relació en què es com­bi­nen l'afecte i el res­pecte entre l'emis­sor i el recep­tor.