La muralla

Ha apa­re­gut en diver­sos dia­ris impre­sos i digi­tals una mateixa foto­gra­fia que mos­tra Mari­ano Rajoy, sol i gai­rebé a punt de mar­xar de l'enqua­dra­ment, en un tram de la Gran Mura­lla xinesa. És una imatge en la qual es pot entre­veure molta càrrega semàntica o se n'hi pot afe­gir con­si­de­rant els dar­rers esde­ve­ni­ments en una part rebel de l'Estat espa­nyol. El pre­si­dent del govern espa­nyol esta­ria per­dut a la mura­lla xinesa men­tre el tos­sut Artur Mas con­vo­cava els cata­lans a par­ti­ci­par en una con­sulta il·legal. Rajoy, però, a la vegada està atrin­xe­rat en una altra gran mura­lla, la de la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal que supo­sa­da­ment impe­deix qual­se­vol acció que pugui posar en dubte la uni­tat de l'Estat espa­nyol. I s'ha de dir que l'home no és un irres­pon­sa­ble, que no ha mar­xat a la Xina des­cui­dant la mura­lla cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola. Ell va mar­xar a nego­ciar amb empre­sa­ris xine­sos, però Soraya Sáenz de San­ta­maría s'hi va que­dar per defen­sar amb fer­mesa la uni­tat d'Espa­nya, la Cons­ti­tució i la ban­dera espa­nyola. Sí, els defen­sors de la pàtria espa­nyola poden estar tran­quils perquè Soraya va con­ver­tir-se en la gran mura­lla assu­mint la pre­sidència del govern en fun­ci­ons, el Minis­teri de Justícia de manera pro­vi­si­o­nal i, fins que duri el seu man­dat, la res­pon­sa­bi­li­tat de vet­llar per la ban­dera i l'himne espa­nyols. A par­tir d'ara, nome­nada pel càrrec men­tre Rajoy pas­se­java per la mura­lla, la vice­pre­si­denta farà com­plir la “llei de la ban­dera espa­nyola” que pre­veu que aquesta haurà de tenir un lloc pre­e­mi­nent als edi­fi­cis ofi­ci­als i que no n'hi podrà haver cap de més gran. És així que María de los Lla­nos de Luna ja deu tenir els draps a punt per pen­jar-los als ajun­ta­ments cata­lans que no volen la ban­dera espa­nyola. Jo no sé si aquesta gent estan a la lluna de València (massa poètic) o a la Xina. En tot cas, tenen una mura­lla al cap... i sort que ells no són naci­o­na­lis­tes i, per tant, no cre­uen en mites i símbols.