Al meu admirat amic Santi Vila
A la primera plana de Presència publicada el cap de setmana corresponent al debat de política general del Parlament i del projecte de llei de consultes hi ha dos titulars que mereixen ser destacats: Jutges i part i Una fotografia que ho va retratar tot, en què apareixen el tres magistrats del TC que poc abans de la sentència que havia de mutilar l'Estatut van anar a toros.
A Figueres vas comentar que unes dues terceres parts de la població, per raons d'edat, no van votar la Constitució, de la qual s'ha afirmat que era el resultat del més gran esforç de consens mai realitzat a Espanya. Era un tòpic i ha caducat. Es sortia d'una dictadura i es volia una democràcia sense condicionants. Del consens se'n va fer una exigència i en matèria de llibertats i drets es va assolir. Des de l'inici de la Transició es va fer visible la necessitat d'una redistribució territorial del poder i substituir un estat unitari per un model que harmonitzés unitat i diversitat. En aquest punt el consens no va ser possible i es va optar per ambigüitats que no retardessin l'elaboració del projecte constitucional. Es podia considerar que ja les resoldria el Tribunal Constitucional, el qual va ser aprovat quasi per unanimitat i pràcticament sense debat. Del Tribunal Constitucional només en diu la composició, dotze membres, tots ells juristes de competència reconeguda i indica en què té jurisdicció i es remet a una llei orgànica que reguli el seu funcionament. Aquesta llei orgànica afirma que és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmès únicament a la Constitució i a l'esmentada llei orgànica. Els titulars de la portada són demostratius que era una consideració ingènua.
En els debats constituents el Partido Popular es va mostrar contrari al text constitucional. El Diario de Sesiones de les Cortes en dóna fe, com també les hemeroteques, on es troben els set articles de José María Aznar publicats entre 18/02/72 i 30/09/79, amb la Constitució ja promulgada, i amb títols tan reveladors com Vientos que destruyen (09/05/79) i El Parlamento, hazmerreír de nuestra democracia (25/07/79). Ho vas recordar.
Quan a l'empara d'aquesta constitució el PP va accedir democràticament al poder es va adonar que servia per exercir-lo i va decidir instrumentalitzar-la i els efectes s'han fet sentir en el Tribunal Constitucional. Després de constatar certes situacions que han provocat la creixent consciència de la seva politització els ciutadans catalans hi han perdut totalment i absoluta la seva confiança. D'aquesta politització en vàrem tenir una mostra amb la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps. Quina confiança es pot tenir en un Tribunal Constitucional on la recusació d'un dels seus membres es va formular per garantir-hi una majoria de tipus polític? La causa de la recusació va ser que havia elaborat un informe sobre les relacions exteriors de Catalunya. Si la Constitució diu que els membres del Tribunal Constitucional han de ser juristes de competència reconeguda, com suposaven els sis magistrats que van votar en favor de la recusació que el magistrat Pérez Tremps havia d'haver acreditat la seva competència? Fent informes o anant a toros?
Et vas referir a la democràcia. Els comportaments del govern espanyol relatius al procés català no només denoten un desconeixement d'allò que vol dir democràcia, ignoren totalment el perquè i com va sorgir la idea d'una unitat europea. Segons el senyor Rajoy, contestant a una pregunta del diputat basc Aitor Esteban Bravo (17/09/2014), va dir que Europa s'ha fet per integrar estats i no per fragmentar-los. Els europeistes catalans sabem que el pare de la Unió Europea, Jean Monnet, en un discurs pronunciat a Washington el 30 d'abril de 1952, va dir: “Nosaltres no unim estats, nosaltres unim homes.” L'Associació Jean Monnet n'ha fet la seva divisa. El senyor Rajoy ho hauria de saber. Té una voluntat de domini. Els catalans ho saben, tenim una voluntat d'existir.
Presumeixo que serà molt difícIL resoldre l'equació democràcia/legalitat que vas plantejar. Afortunadament tenim líders. Tu n'ets un. I les característiques més definitòries dels líders són la intel·ligència i el coratge. La intel·ligència per discernir el moment i el coratge per fer-ho. Dissabte passat el 129è president de la Generalitat va signar el decret de convocatòria de la consulta. Ho va fer amb intel·ligència, coratge i també amb dignitat, característica que les condiciona.
