La columna
Drets? Tots a cent
Deia la cançó que “«ni se compra ni se vende el cariño verdadero»”... Ep! Llevat del cas en què t'empari una majoria parlamentària absoluta
I no cent euros, sinó, com abans, en pessetes. Cada dret el salda el govern dels eminents Rajoy, Margallo, Wert, Cospedal o Jorge (s'entén Fernández) per setanta cèntims d'euro. Si convé per a les exigències electorals, amb ofertes i rebaixes: “Compri mitja dotzena de drets i n'hi regalem dos més de propina.”
Qui t'ho ha dit això? Els diaris de dissabte passat, 27 de setembre de 2014, a les cròniques sobre el viatge del president Rajoy a la Xina de Xi Jinping. Balanç: satisfacció dels mandataris perquè España, unidad de destino en lo universal, havia fet xixina de la llei de justícia universal. Per cert: males veus em diuen que el viatge de Rajoy i seguici el van pagar els 53 narcotraficants que l'Audiencia Nacional havia hagut de deixar lliures “per imperatius legals”. No ho crec pas, valga'm Déu!
Recordo la visita que el dalai-lama ens va fer al Parlament de Catalunya i el sentit de la seva defensa dels drets malmesos del seu poble. No seria bo reproduir els textos que deixen constància d'aquella visita i dels compromisos d'amistat de Catalunya?
Els ho comento als amics madrilenys: si fóssim xinesos –no de Hong Kong– tindríem els catalans tants impediments per celebrar una simple consulta? O és que el PP vol per a l'Estat espanyol les limitacions a les llibertats adquirides de què gaudeix (¿?) la Xina de Xi?
Deia la cançó que “ni se compra ni se vende el cariño verdadero”... Ep! Llevat del cas en què t'empari una majoria parlamentària absoluta.
