Un procés únic
Sé que no és fàcil gaudir d'un projecte democràtic en el qual la meta final és recuperar la llibertat perduda per la força de les armes ara fa 300 anys. Però ho hem d'intentar, cada dia, amb això ja comencen a vèncer.
El seu argument és matusser, ara, en l'etapa present, proven de dividir-nos. La nostra resposta ha de ser la intel·ligència, la unitat en veure que sense caure en les provocacions anem avançant tant en sumar adhesions a Catalunya com en ser cada cop més escoltats a Espanya i compresos arreu del món. Mirin editorials de la premsa política i econòmica internacional.
LA lluita és dura i de vegades lacerant. Mai havíem pensat trobar en certs llocs alineat el PSC al costat de partits com C'S, PP o fins i tot PxC, però alhora hem de pensar que el PSC, ara per ara, no se sap què és. Si un apèndix del PSOE o un partit d'arrel catalana que malgrat tots els equilibris d'Iceta té el coratge de fer front al que demana la majoria del poble de Catalunya, expressat un cop darrere l'altre amb manifestacions massives, adhesions de la immensa majoria dels municipis de Catalunya o el suport transversal arreu on hom vagi.
No és estrany trobar antics estalinistes anant de bracet amb el PP i partits de dreta extrema, o més clarament d'extrema dreta, al cap i a la fi opcions contràries al pluralisme democràtic, com tampoc lingüicides de tots colors, però sí que sorprèn la manca de valentia d'alcaldes que havien estat fars de la lluita per la democràcia i compromís social, cultural i polític i ara demostren una por i un oportunisme inimaginables.
Un Estat que fa anys que actua incomplint de forma impenitent les resolucions del Tribunal Constitucional o el que determina l'Estatut; ni en recursos econòmics com assenyala l'addicional Tercera; en la protecció de les llengües espanyoles, així diuen que és la llengua catalana, o sent un mentider constant i compulsiu en afirmar que destinant menys diners a les inversions destinades a Catalunya en els pressupostos de l'Estat n'envien més. O que el director de l'ABC afirmi “España es un bien moral que está por encima de la democracia y la verdad.”
Ens hem de prendre de forma irònica i amb sentit de l'humor la seva intolerància, les seves amenaces o el voler expulsar-nos del planeta Terra, com han dit, i no és cap broma. Hem de plagiar Pere Calders o Tísner, que, en plena guerra civil i sota la força destructora i mortal dels bombardeigs, dibuixaven unes caricatures en què les cares lluïen unes dents rialleres. En preguntar-los el per què la resposta que van donar era antològica: les fem rient i amb les dents ben tancades per evitar mostrar la ràbia que ens provoquen.
Hem de gaudir d'un momeNT excepcional. Únic en la història de la humanitat, en què els protagonistes som nosaltres mateixos. Els nous estats apareguts a l'Europa contemporània són resultat de guerres, cas dels Balcans; d'enfonsament d'estructures estatals agòniques del teòric estat matriu, la URSS, o d'acords pactats entre pobles, Txèquia i Eslovàquia o l'intent d'Escòcia.
Nosaltres estem fent una via única, en què el protagonista és la voluntat popular canalitzada en organitzacions socials i cíviques i canalitzades per partits polítics del país. Un somni fet realitat, un camí esplendorós on no hi sobra ningú, fins i tot farem lloc als que ara ens amenacen amb denúncies i delacions. Tots serem lliures.
Som en un moment tan excepcional que amb la nostra independència ajudarem a fer que Espanya es modernitzi, que faci front de debò a la democràcia en tots els seus paràmetres. Aleshores dirigents com Rajoy o Sánchez, quina decepció!, deixaran pas a gent nova i amb futur.
