La columna
El 9-N té molt poder
Cada dia que ens apropa al 9-N es redueix l'aigua d'una piscina anomenada ambigüitat en què alguns actors de la política tradicional catalana i espanyola nedaven com veritables dofins. La intransigència de l'Estat, dels seus principals partits polítics i institucions, impossibilita gestionar el procés català des de la complexitat, on l'ambigüitat tindria alguna opció. En canvi, la creació del front juridicopolític espanyol situa el procés en el simple paradigma de la dificultat per exercir el democràtic dret a votar el futur del país. És a dir, acordar la votació ens centraria ara en la complexitat de la immensa diversitat d'opcions per a la consulta del 9-N que existeix a Catalunya (sí i sí, no, sí i no, sí i no ho tinc clar, ni sí ni no, sí sempre que guanyin els meus...), i en canvi impedir el vot provoca una dificultat manifesta però genera cohesió i consens en una gran part del país: més del 70% de la ciutadania a favor de la consulta, més del 90% dels ajuntaments li fan costat, o la foto d'unitat de prop de les dues terceres parts del Parlament després de la llarga reunió de divendres. Ara que està de moda citar la lluita afroamericana pels drets civils als EUA, voldria recordar una frase: “El poder en defensa de la llibertat és sempre major que el poder en nom de l'opressió.” No era Luther King sinó Malcolm X qui la va pronunciar. És quelcom a tenir molt en compte abans de renunciar al poder que tenim com a societat a l'hora d'exigir el nostre dret a votar el 9-N. Parafrasejant un altre gran líder de la igualtat racial, Peret, podríem dir que “el 9-N té molt poder”. I aquells que aquí, legítimament, no s'oposen però dubten del procés haurien de ser conscients que només exercint aquest 9-N “el poder en defensa de la llibertat” podrem retornar el país a la necessària i desitjable complexitat des de bases democràtiques. Per això és tan important fer possible el 9-N i no forçar escenaris bastits sobre una ambigüitat que avui provoca una gran desconfiança en la ciutadania.