Historietes

A mi m'admira tota aquesta gent que es pensa que pot debilitar el creixent moviment independentista posant en dubte la nostra justificació històrica. Esperanza Hamilton Aguirre hi posa la seva millor voluntat per refregar-nos per la cara que, el 1714, no va ser cap guerra de secessió –no sé d'on s'han tret aquesta definició, perquè aquí mai l'hem anomenada així– sinó de successió i que a la Guerra Civil espanyola també hi va haver molts catalans que es van posar del costat de Franco. I així amb tot. Gràcies per dir-nos el que tots sabem fa molt de temps a Catalunya, estimada lideresa.

Va passant el temps i els grans opinadors i ideòlegs de Madrid continuen entestats en les seves explicacions de pa sucat amb oli sobre el que passa al nostre país que, per sort, un dia o altre deixarà de ser el seu. Que si les escoles són una fàbrica d'independentistes. Que si tot el moviment social que dóna suport a la independència està subvencionat i teledirigit. Que si TV3 –pel que sembla, l'única cadena de televisió que emet a Catalunya– adoctrina i manipula la informació... Si s'esforcessin una mica, si es dediquessin a pensar pel seu compte i no fossin esclaus del que diuen aquells columnistes anticatalans que tant diuen estimar-nos, obririen els ulls i trobarien una solució raonable, tant per a ells com per a nosaltres. Però, calla, que pensar cansa.

El que a Madrid no han entès encara és que als catalans no se'ls pot convèncer amb prohibicions ni amenaces, sinó que se'ls ha seduir. No amb promeses, perquè ja estem escarmentats –i per si ens falla la memòria, Andreu Mas ens la refresca cada dia amb el seu CAT escaldat a El Punt Avui TV–, sinó amb un projecte engrescador. Ara, a risc de repetir-me, pregunto: quin projecte té Espanya? Què ens pot oferir perquè abandonem el projecte, –aquest sí que és engrescador– de la independència? El centralisme? L'insult i l'amenaça? La Marca Espanya?