Entendre el passat per poder imaginar el futur

De l'11 al 15 d'octubre se celebra a Girona el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, que aplega tres esdeveniments relacionats i especialitzats dins de l'àmbit de l'arxivística i la recerca i difusió de la imatge. Estem davant d'una convocatòria que reunirà unes 850 persones (la majoria, arxivers, però també historiadors i estudiants) que provenen de 90 països diferents, que aviat és dit. Al voltant d'aquesta trobada, que porta el nom genèric de Girona, ciutat d'arxius, s'han programat una sèrie d'activitats paral·leles –exposicions, conferències, cinema i publicacions–, que confirmen la solidesa d'una proposta ambiciosa que, tot i que es tracta d'un camp especialitzat, donarà una potent projecció internacional a la ciutat. Cal destacar que les exposicions es podran veure en diferents espais, com ara la Casa de Cultura, la casa Masó, la UdG, el Museu d'Art, el Museu d'Arqueologia i els museus municipals d'Història, dels Jueus i del Cinema. No és gens habitual que l'Arxiu Municipal d'una ciutat de cent mil habitants organitzi la Conferència Anual del Consell Internacional d'Arxius, una activitat més pròpia dels arxius nacionals (la sessió anterior es va celebrar a Austràlia, i les pròximes seran a Finlàndia i Corea). Però el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona està fent, des de fa anys, una bona feina, com demostren els quatre milions de fotografies digitalitzades, les catorze mil hores de televisió i film guardades o els dos milions i mig de pàgines digitalitzades pertanyents a 22 publicacions, sobretot gironines, tot i que també hi ha tota la història del diari Avui. L'arxiver Joan Boadas fa anys que fa virtut d'aquell pensament bàsic en el temps que vivim: actua de manera local però pensant globalment, i proves d'aquesta actitud han estat la digitalització a Girona dels fons de les illes Marshall o aconseguir que el Llibre del Sindicat Remença, del 1448, custodiat per l'arxiu, hagi estat el primer document català que la Unesco ha inscrit en el Registre de la Memòria del Món. Perquè, de fet, parlar d'arxius és fer-ho de la manera d'entendre el passat per comprendre el present, i poder decidir avui quins documents del present seran la memòria de les noves generacions.