L'Estatut, ostres!

Tot­hom, els ana­lis­tes polítics, els pseu­do­a­na­lis­tes i els que es fiquen allí on no els dema­nen diuen la seva a propòsit d'una encara des­co­ne­guda sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre el vigent Esta­tut d'Auto­no­mia de Cata­lu­nya. Per a alguns, l'Esta­tut és incons­ti­tu­ci­o­nal de dalt a baix, i per a alguns altres, és per­fec­ta­ment legal, legítim i ajus­tat a dret. Els que defen­sen aquesta segona posició es divi­dei­xen entre els que volen que hi hagi mani­fes­ta­ci­ons prèvies a la sentència, comp­tant que serà des­fa­vo­ra­ble, i els que diuen que cal espe­rar que el TC s'hagi retra­tat per sor­tir al car­rer a pro­tes­tar. Aquests, com els altres, també estan segurs que la sentència serà adversa. La premsa madri­le­nya, majo­ritària­ment de dre­tes, es mani­festa a través dels seus colum­nis­tes, que, sense que els cal­gui sor­tir al car­rer, pres­si­o­nen el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal amb les seves dogmàtiques gase­ti­lles. Però d'aquesta moda­li­tat d'influència, sub­til i qui sap si més eficaç que una mul­ti­tu­dinària pro­cessó de cata­lans empre­nyats, gai­rebé no se'n parla. Així, es dóna la para­doxa que els matei­xos rota­tius que miren de diri­gir els vots dels magis­trats del TC, publi­quen arti­cles en què es defensa la inde­pendència d'aitals jut­ges i es blas­men els polítics que ens pro­po­sen sor­tir al car­rer abans i després que s'hagi fet pública la sentència en qüestió. El que sí és evi­dent és que l'Esta­tut, per més que hagués estat apro­vat al Congrés dels Dipu­tats i san­ci­o­nat pels cata­lans en referèndum, els pro­voca una forta coïssor. N'hi ha que el tro­ben anti­cons­ti­tu­ci­o­nal perquè hi apa­reix la paraula «nació», ni que sigui de manera simbòlica; n'hi ha que el tro­ben anti­cons­ti­tu­ci­o­nal perquè con­sa­gra, ui, quina por!, el prin­cipi de bila­te­ra­li­tat, i n'hi ha que el tro­ben anti­cons­ti­tu­ci­o­nal només per tro­bar-li alguna cosa. Ahir, Jorge de Este­ban, catedràtic de dret cons­ti­tu­ci­o­nal i pre­si­dent del con­sell edi­to­rial d'El Mundo, sen­ten­ci­ava: «Ningú que sigui demòcrata dis­cu­teix la supre­ma­cia de la Cons­ti­tució sobre totes les lleis, encara que siguin cata­la­nes.»