Els eucaliptus i la Torras

El 1974, presidia la Diputació de Girona Antonio Xuclà Bas, que havia succeït en el càrrec Pere Ordis Llach. Era també procurador a les Corts i un home de dretes, de missa i del règim i en qui confiava l'inefable governador civil Victorino Anguera Samsó, autoproclamat virrei de la província.

Però el senyor Xuclà era, al mateix temps, vicepresident executiu de la fàbrica Torras Hostench de Sarrià de Ter, on es produïa cel·lulosa, primera matèria bàsica per a la fabricació de paper, que s'obtenia fent pasta mecànica, esmicolant arbres, entre els quals el més rendible era l'eucaliptus. Llavors, el senyor Xuclà va tenir la idea de promoure, per mitjà del seu càrrec a la Diputació, un gran moviment perquè els propietaris forestals plantessin eucaliptus a les muntanyes. Imaginava una gran quantitat de plantacions que havien d'assegurar el proveïment de la Torras per molts anys. Posant fil a l'agulla, va fer editar uns fullets multicolors, ressaltant les virtuts i rendibilitat dels eucaliptus i va convocar a la Diputació els propietaris forestals per explicar-los el projecte.

Era una greu disfunció política: no es podia fer servir el càrrec de president de la Diputació per tal d'afavorir una empresa privada com la Torras, per més que el promotor de la idea tingués interès per les dues bandes. El malaguanyat Francesc Ferrer, que era llavors sotspresident de la Cambra de Comerç, ho va comentar a aquest cronista, que ja per aquelles remotes dates enviava escrits als diaris. Vam publicar el fet i es va aixecar un cert escàndol. Després, en la reunió dels propietaris forestals, aquests van recriminar al president que, en lloc d'afavorir les alzines sureres, que tant havien contribuït amb el suro a l'economia gironina, es derivés vers l'eucaliptus, que produïa una evident alteració en la vegetació autòctona, i l'empobriment del sòl pertot on es plantava. Qui subscriu era present a la reunió i asseguro que el senyor Xuclà va sentir vergonya. En acabar, va ordenar que es destruïssin els fulls editats i ja no se'n va parlar més.

Al cap d'uns anys, la Torras va deixar de produir cel·lulosa i ara també ha parat la fàbrica de paper. Fa pensar que, si li haguessin fet cas, les contrades boscoses gironines estarien plenes de plantacions d'eucaliptus, amb un impacte negatiu en el paisatge. Ah! Però a l'autor d'aquell article incendiari per a l'època no li van perdonar que aixequés la llebre i, per pressions de l'ens provincial, es va haver de buscar feina.

De la Torras Hostench, se n'ha escrit molt. És una llarguíssima història, que ha ocupat des del 1876 fins ara. L'incident comentat és només una anècdota que el temps ha esborrat.