Opinió

La columna

Desbordats

La natura va decidir atacar la flamant estació de l'AVE, que va quedar inundada

El 14 d'octu­bre de l'any 1957, a con­seqüència d'unes plu­ges tor­ren­ci­als espar­ve­rants, el riu Túria es des­bor­dava i cau­sava una inun­dació a tota la ciu­tat de València. La Gran Riuada de València (cone­guda col·loquial­ment com “la Gran Riuà”) va pro­vo­car nom­bro­ses vícti­mes i infi­ni­tes des­tros­ses. A Girona, el dia 29 de setem­bre d'enguany (casu­al­ment quan fal­tava un mes just per Sant Narcís, patró de la vila), els rius Onyar i Güell també es van des­bor­dar com feres des­bo­ca­des que bai­xa­ven a alta velo­ci­tat i crei­xien en cabal i, per tant, en alçada. Els ponts de Girona patien més per la seva super­vivència que quan han de supor­tar els cen­te­nars de cade­nats que tot de xarons els hi pen­gen abans de dema­nar un desig. Sense pèrdues huma­nes però amb nom­bro­ses incidències, la natura va deci­dir ata­car la fla­mant estació de l'AVE, que va que­dar inun­dada i, en con­seqüència, inac­tiva durant dies. Més enllà de la ven­jança natu­ral cap a una infra­es­truc­tura ver­go­nyant i absurda, l'estació giro­nina sub­terrània de l'AVE va haver de sus­pen­dre els trens d'alta velo­ci­tat i molts dels pas­sat­gers van haver de fer recla­ma­ci­ons a la com­pa­nyia. Deia algú al seu blog que a par­tir d'aquell dia, la ciu­tat de Girona ja tenia cinc rius: el Ter, l'Onyar, el Güell, el Galli­gants i l'AVE (que és sub­ter­rani) i no ens dei­xem la sèquia Monar. Un amic atrin­xe­rat deia a Face­book que “hi ha qui diu que quan et mors veus la llum al final del túnel. N'hi ha que vol­drien morir-se quan veuen l'aigua al fons del túnel”. Tants calés inver­tits en aquest forat que ha resul­tat un nyap de pri­mera, tan­tes acci­ons muni­ci­pals diri­gi­des a satis­fer els turis­tes viat­gers de l'Alta Velo­ci­tat, i obli­dar els que hi viuen –sobre­tot a l'extra­radi–, tant com­prar qua­dres i per­me­tre obrir res­tau­rants “vola­dors”, tan­tes fires aca­ba­des en -ing, tan­tes con­ven­ci­ons, tan­tes flors. Una estació de tren negada és –per­me­teu-me el joc de parau­les evi­dent– la con­seqüència nefasta d'un pro­jecte d'engi­nye­ria negat (i nega­tiu). Per sort, no va pas­sar de dia com en el cas de València.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia