Capacitat per escoltar el poble

uant fa que va començar el que anomenem procés sobiranista? Podem acordar que fa poc més de cinc anys, si en considerem l'inici en la primera consulta celebrada a Arenys de Munt. Des de llavors, han passat moltes coses i n'han canviat moltes d'altres, però n'hi ha una que s'ha mantingut inalterable: el pes de la societat civil, empenyent, organitzant-se, mobilitzant-se, reivindicant, marcant el camí, somiant, però també fent realitat reptes fins fa poc inimaginables. Una societat civil que ja va desbordar la classe política en la primera de les quatre grans manifestacions que hem viscut des de llavors. Així, aquell 10 de juliol del 2010, mentre els partits s'arrengleraven rere la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim”, la majoria de manifestants ja cridaven “Independència”. Va ser un primer avís per a navegants. Alguns partits, no cal llistar-los, el van copsar ben aviat, van implicar gent seva en l'organització de les consultes i van donar suport a la monumental manifestació de la Diada del 2012. Aquesta va ser, però, bàsicament, una gran demostració de força del poble català que, per primer cop, va començar a creure de veritat que la independència era possible. Un anhel que, dos mesos després, un cop fetes les eleccions, ja es va veure que no podia capitalitzar una sola força política. Els resultats van fer posar les piles al govern i als partits favorables al dret a decidir. El poble, però, no ha deixat d'empènyer de valent, amb dues noves i immenses demostracions de força les últimes diades. Empenyent, organitzant-se, mobilitzant-se, reivindicant, marcant el camí, però, sobretot, demostrant una fe gairebé indestructible en els líders polítics. Aquests responien mantenint el full de ruta i exhibint unitat, malgrat els ganivets que ara hem sabut que volaven rere els somriures. Una unitat que aquesta setmana ha quedat feta miques i que ja es veu que no es recompondrà fàcilment. La pilota és de nou, doncs, al teulat del poble, de la gent, d'una societat civil que no admetrà més decepcions, que no entén de tacticismes, ni tolerarà més dubtes. Un poble que, d'una vegada per totes, vol votar i vol decidir. A veure si són capaços d'escoltar-lo. Cal advertir de les greus conseqüències de no fer-ho?

Q