Encara no hi ha igualtat

Van pas­sant coses i el diari té una fei­nada per donar res­pos­tes a pro­ble­mes nous, que sor­gei­xen cada dia. Millor dit, més que res­pos­tes ha de donar ele­ments que aju­din el lec­tor a treure con­clu­si­ons. Alguns lec­tors m'han fet arri­bar la seva satis­facció per les enques­tes que periòdica­ment publica el diari sobre els temes que més ens pre­o­cu­pen en aquests moments, rela­ci­o­nats amb el nos­tre país. És bo saber què pensa la gent, poder com­pa­rar argu­ments d'uns i altres i poder pren­dre deci­si­ons lliu­res i democràtiques. No podem negar l'enre­nou que ha por­tat la decisió del pre­si­dent Mas de con­vo­car els cata­lans per al 9 de novem­bre a una con­sulta que no sabem ben bé què és. Alguns diuen que no val la pena i que es que­da­ran a casa i altres cre­uen que s'hi ha de ser sem­pre. Vota­rem, n'estic segur; pot­ser posant el vot en una urna ins­tal·lada al pati d'alguna escola o al mateix car­rer. El Punt Avui res­pecta totes les opi­ni­ons, i així sabem que n'hi haurà que segui­ran el pre­si­dent i ani­ran a votar i que altres no mou­ran ni un dit. M'han arri­bat opi­ni­ons de tota mena i crec que és el que el diari ha de reflec­tir, pas­sant, això sí, dels que només saben dir que no a tot sense argu­ments ni jus­ti­fi­ca­ci­ons.

Pre­ci­sa­ment rela­ci­o­nat amb l'enquesta que el diari va fer el dia 15 d'octu­bre sobre si es veu­ria bé una llista con­junta de tots els par­ti­da­ris de la inde­pendència, més d'un lec­tor m'ha fet ado­nar que encara no estem en un país nor­ma­lit­zat pel que fa a la igual­tat entre homes i dones. D'entrada dei­xeu-me dir que no sóc dels que defen­sen la pari­tat estricta, tants a tants. Però deu ser un signe d'anor­ma­li­tat que de 61 per­so­nat­ges als quals es va dema­nar l'opinió, només nou fos­sin dones, o sigui una mica més del 10%. Segons m'han expli­cat, per fer l'enquesta es va dema­nar que cada secció busqués els que més tenia a mà. Pels noms, veiem que es va fer ser­vir l'agenda habi­tual que tenen els peri­o­dis­tes. I fins i tot em sem­bla que almenys en el nos­tre diari les peri­o­dis­tes són més en nom­bre que els homes. No ho tenim nor­ma­lit­zat, ho hem de reconèixer, no només en aquest cas con­cret sinó en gene­ral. Per què passa?, ens hem de pre­gun­tar. Ho arros­se­guem de tants segles que no hem acon­se­guit cap­gi­rar la tendència. Anem mirant els con­sells d'admi­nis­tració o les jun­tes del que sigui. És veri­tat que hi ha mol­tes més dones com­pro­me­ses que abans, però són poques. I sem­bla que ningú no hagi dedi­cat gaire temps a estu­diar el feno­men. És curiós que en algu­nes pro­fes­si­ons les dones ja són gai­rebé majo­ritàries i, amb tot, quan entrem en el ter­reny de les res­pon­sa­bi­li­tats, les dones són sem­pre mino­ria. Només cal mirar ajun­ta­ments, con­sells comar­cals... Apro­fito aquesta cons­ta­tació de l'enquesta del dia 15 per dema­nar al diari que siguem bel·lige­rants en aquest tema. No sé per què, o sí que ho sé, que sem­pre és més difícil tro­bar un home que una dona. Perquè la dona quan deixa la feina ha d'anar a bus­car la mai­nada, arri­bar-se a casa cor­rents per tenir el men­jar a punt i la roba neta i treure la pols. D'acord, cada vegada som més els homes que pre­nem part en tots aquests afers, però hi ha molt camí per córrer. Encara en veiem més al sofà que a la cuina.

Noms de comar­ques. En Delfí Dal­mau, de Lliçà de Vall –el Vallès Ori­en­tal, remarca–, m'envia un cor­reu electrònic en què em pre­gunta per què posem sem­pre l'arti­cle quan en el diari par­lem dels noms dels pobles i, en canvi, no fem el mateix quan s'escriu el nom d'una comarca. Delfí, anem a pams. He par­lat del tema amb els cor­rec­tors del diari i em fan veure que si bé és cert que els arti­cles que acom­pa­nyen els noms dels pobles s'hi posen sem­pre, pel que fa a comar­ques se segueix un altre cri­teri. Es posa l'arti­cle en les infor­ma­ci­ons gene­rals quan par­lem d'una comarca, i això avui mateix ho he vol­gut com­pro­var en el diari del dia. En canvi, no es posa l'arti­cle davant del nom de les comar­ques bàsica­ment a la secció d'El Lec­tor Escriu, i només per resu­mir. Així veig avui mateix que Vallès Occi­den­tal o Alt Empordà van sense l'arti­cle a la secció de car­tes i, en canvi, surt l'Alt Empordà, el Baix Empordà o la Gar­rotxa en les infor­ma­ci­ons de comar­ques giro­ni­nes. I el mateix passa en l'edició naci­o­nal. Em sem­bla que no cos­ta­ria tant posar l'arti­cle també en les car­tes dels lec­tors. Veig que d'espai, n'hi ha, tot i que segons em diuen no és pas incor­recte no posar-lo. També m'hau­ria agra­dat, ara que par­lem del tema, que a les capçale­res de comar­ques en l'edició giro­nina, s'hi hagués posat l'arti­cle. Ara parlo de memòria, però em sem­bla que en els ini­cis d'El Punt Diari hi posàvem l'arti­cle. Ho hau­ria de com­pro­var, però em sem­bla que sí.

Par­lant d'aquest tema, recordo que quan tre­ba­llava al Dia­rio de Bar­ce­lona teníem una dis­cussió sem­blant, a veure si l'arti­cle davant del nom del poble s'havia de posar sem­pre en majúscula o no. Final­ment es va con­cloure que era un arti­cle i anava en minúscula dins del text i en majúscula després d'un punt. Amb tot aquesta norma no es com­pleix sem­pre ni a tot arreu encara avui.