Endavant

Tot és prou com­plex, però seguim enda­vant. Avui, pot­ser ara, fem l'enèsima demos­tració de força, auto­con­vo­cats per una soci­e­tat civil que es demos­tra la més activa de les que es fan i es des­fan. El camí és cos­te­rut però no té retorn.

Ningú no havia dit que això seria fàcil i s'ha de reconèixer que els par­tits favo­ra­bles a la con­sulta han tre­ba­llat per man­te­nir el com­promís uni­tari, cons­ci­ents del moment històric, un temps apas­si­o­nant amb un horitzó que per­fila molts som­nis de futur. Segur, hi ha un temps per a cada cosa i ara és el temps dels valents.

Pot­ser els que hem pujat al tren del procés hem estat un xic inge­nus mag­ni­fi­cant el com­promís uni­tari dels par­tits cata­lans, quan els trets dife­ren­ci­als de cadas­cun d'ells són lògics –per això són par­tits– i fins natu­rals. El com­po­nent ideològic, els equi­li­bris amb la militància, les per­cep­ci­ons elec­to­rals, les pròpies pors a nous esce­na­ris... Tot són ele­ments que entor­to­lli­guen els debats dins els par­tits, segres­tats per les seves dinàmiques de fun­ci­o­na­ment. I, fins al prop­pas­sat dilluns, el com­promís amb el dret a deci­dir ha ama­gat mol­tes dis­crepàncies, per­fec­ta­ment legítimes, del bloc uni­tari.

Amb tot, en aquesta cursa hi ha un ele­ment nou que no sé si les for­ma­ci­ons polítiques han valo­rat en la seva mag­ni­tud: la soci­e­tat civil és el motor del procés i ha esde­vin­gut peça fona­men­tal en el seu desen­vo­lu­pa­ment. Encara més, el movi­ment civil ha gene­rat la potència d'un tsu­nami que pot escom­brar qual­se­vol ide­o­lo­gia timo­rata, pro­jec­tant un pro­ta­go­nisme diàfan en la cons­trucció d'una nova soci­e­tat cata­lana. I, en aquesta nova lògica, pot pas­sar que els par­tits que dub­tin, o que bai­xin del carro, que­din mal­pa­rats en un racó de la cuneta.

Tot és can­vi­ant i un procés tan acce­le­rat
a vega­des demana una petita atu­rada, sen­zi­lla­ment per pren­dre aire i tor­nar-hi. Però
el calen­dari és curt i l'atu­rada ha de ser
curta, pot­ser de dies, pot­ser d'hores. Hem
de seguir enda­vant i, mal­grat que no sigui
el que volíem, el 9-N és un nou pas que cal apro­fi­tar, segu­ra­ment exi­gint que hi hagi un com­promís clar de con­vo­car elec­ci­ons a curt ter­mini i, tenint com a fita una DUI que serà la defi­ni­tiva plas­mació d'un munt de desit­jos col·lec­tius.