Espanya té por de la democràcia

Lle­geixo per­plex els argu­ments uti­lit­zats per l'advo­cat de l'Estat en el recurs inter­po­sat con­tra l'Ajun­ta­ment d'Arenys de Munt per haver auto­rit­zat una enti­tat pri­vada a uti­lit­zar un espai públic per rea­lit­zar-hi una con­sulta popu­lar. Segons l'advo­cat, el sim­ple fet que un grup de ciu­ta­dans d'Arenys hagi deci­dit pre­gun­tar als seus veïns si pre­fe­reix tenir un estat propi o con­ti­nuar for­mant part del ter­ri­tori de l'Estat «va en evi­dente menos­cabo del interés gene­ral de todos los ciu­da­da­nos» –espa­nyols, és clar– i «podría supo­ner un ejem­plo en el que apoyarse otros muni­ci­pios o admi­nis­tra­ci­o­nes para vul­ne­rar el orde­na­mi­ento jurídico [...] pudi­endo dar lugar a un claro efecto mul­ti­pli­ca­dor de dic­has con­duc­tas anti­jurídicas». Però no només això, sinó que també s'argüeix que l'ús i la inter­pre­tació dels resul­tats de la con­sulta podria com­por­tar un per­ju­dici «para la esta­bi­li­dad social y política» de l'Estat.

No me'n sé ave­nir. Fran­ca­ment, s'ha pre­gun­tat l'advo­cat de l'Estat quin sen­tit té el seu recurs? No només no ha impe­dit la rea­lit­zació de la con­sulta per part d'una enti­tat pri­vada, a la qual no és d'apli­cació la legis­lació bàsica de l'Estat sobre els ens locals, sinó que ha acon­se­guit cen­trar l'atenció mediàtica sobre una rea­li­tat inqüesti­o­na­ble: més del 20% de la població de Cata­lu­nya vol la inde­pendència del seu país, i cada any que passa la xifra aug­menta. Les dades no s'han extret de cap con­sulta ni referèndum, sinó de les enques­tes rea­lit­za­des periòdica­ment per la mateixa Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya a través del seu Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió (CEO).

S'han pre­gun­tat els repre­sen­tants de l'Estat si aquests estu­dis del CEO són con­tra­ris a l'interès gene­ral, o si l'ús i la inter­pre­tació dels seus resul­tats podria com­por­tar un per­ju­dici per a l'esta­bi­li­tat social i política? Si la res­posta és afir­ma­tiva, lla­vors per què no recor­ren també con­tra la decisió de rea­lit­zar-los i publi­car-los? Si volen fins i tot els puc donar algun argu­ment jurídic a favor, ja que des d'un punt de vista legal la com­petència de la Gene­ra­li­tat per rea­lit­zar enques­tes es troba en el mateix arti­cle 122 que regula les con­sul­tes popu­lars i que con­di­ci­ona el desen­vo­lu­pa­ment d'aques­tes a l'auto­rit­zació del govern de l'Estat. Com s'afirma en l'esmen­tat arti­cle 122: «Cor­res­pon a la Gene­ra­li­tat la com­petència exclu­siva per a l'esta­bli­ment del règim jurídic, les moda­li­tats, el pro­ce­di­ment, l'acom­pli­ment i la con­vo­catòria per la mateixa Gene­ra­li­tat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs com­petències, d'enques­tes, audiències públi­ques, fòrums de par­ti­ci­pació i qual­se­vol altre ins­tru­ment de con­sulta popu­lar, sal­vant el que dis­posa l'arti­cle 149.1.32 de la Cons­ti­tució.» Lla­vors si la Gene­ra­li­tat no demana auto­rit­zació a l'Estat per pre­gun­tar als seus ciu­ta­dans si pre­fe­rei­xen viure en un estat propi per què ho ha de fer una enti­tat pri­vada d'un petit poble del Maresme?

Siguem rea­lis­tes, els ner­vis els han traït, s'han equi­vo­cat. Al cap i a la fi, pot­ser cal­dria que comencéssim a ser més opti­mis­tes perquè, amb la pers­picàcia que demos­tren els res­pon­sa­bles de l'admi­nis­tració esta­tal –que afir­men voler fre­nar l'inde­pen­den­tisme–, és evi­dent que el per­cen­tatge que abans comentàvem anirà pujant any rere any.

Si tanta por tenen del fet que els inde­pen­den­tis­tes cada dia siguem més, els acon­se­lla­ria que esmer­ces­sin menys esforços a pro­hi­bir que els seus ciu­ta­dans s'expres­sin democràtica­ment i bas­tants més a posar fi als greu­ges històrics, cul­tu­rals, soci­als i econòmics que com­porta a un català ser ciu­tadà de l'Estat espa­nyol.

No cal dir que des d'Esquerra a Girona ani­mem els veïns d'Arenys de Munt a expres­sar-se lliu­re­ment i d'acord amb les seves con­vic­ci­ons polítiques el diu­menge dia 13. Nosal­tres hem tre­ba­llat, tre­ba­llem i segui­rem tre­ba­llant per acon­se­guir que d'aquí a pocs anys una majo­ria inde­pen­den­tista a les ins­ti­tu­ci­ons del nos­tre país faci pos­si­ble cele­brar un referèndum naci­o­nal sobre l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya tal­ment com ho farà el govern escocès d'Alex Sal­mond. El temps ens dóna la raó, i si fa pocs anys l'inde­pen­den­tisme era vist com quel­com mar­gi­nal de la política cata­lana, avui no només ocu­pem un espai cen­tral en el mapa polític català sinó que estem acon­se­guint que una majo­ria social al nos­tre país s'estimi més viure en un estat propi que en aquesta Espa­nya pri­mi­tiva i pol­se­gosa que ens ha tocat viure.