‘Perpignan', ‘Gérone', ‘Figuières-Figueras', «Vich», etcètera

l nom Perpignan mai no m'ha agradat. Sempre li he trobat una tonalitat una mica ridícula, per la seva darrera síl·laba; em fa pensar al gemec d'un nin capriciós. És clar que demanar als francesos de no francesitzar els noms de municipis era impossible, tot i que, misteriosament, en van deixar uns quants d'intactes (Banyuls dels Aspres, Palau del Vidre, los Masos...) però tampoc no se'ls devia poder demanar que francesitzessin amb bon gust. Perpignan, de fet, no és una adaptació de Perpinyà sinó de Perpiñán. Si no hagués existit aquesta forma espanyolitzada avui el nom oficial de Perpinyà seria el que és el poble veí d'Alenyà, privat d'accent i amb i grega: Perpinya, Alenya.

Els francesos tendeixen a francesitzar els noms catalans a partir de les versions espanyoles, quan n'hi ha. És un reflex de lleialtat de llengua d'estat a llengua d'estat. Per exemple, Girona, als rètols de les carreteres de Catalunya Nord, és Gérone. Us fa mal als ulls? A mi també. No sempre, però, s'ha escollit aquesta forma. A Montpeller, el carrer en què se solien allotjar els estudiants de medicina originaris de Girona s'anomena rue de Girone. I ja és una mica millor. Ara bé, es podria recuperar la direcció Girona a les carreteres nord-catalanes si se seguís la norma internacional de retolació dels exònims (els topònims oficialment situats a l'estranger). Aquesta norma diu que els exònims han de figurar en la forma que és oficial al seu territori, i no en la forma utilitzada al territori on es troba el rètol. Per exemple, un rètol situat a França per indicar Milà haurà de dir Milano i no Milan. És per això que a les carreteres del nord del Principat, Perpinyà hi consta, tristament, com a Perpignan. Per la mateixa raó, a les carreteres del Rosselló, Girona hauria de constar com a Girona. Però no és el cas. El Consell General dels Pirineus Orientals, responsable de la retolació, ha menystingut la norma internacional i fa servir exclusivament la forma francesitzada. L'Ajuntament de Girona, potser, podria intervenir-hi?

De fet, però, el cas més ridícul i, per tant, escandalós, és el de Figueres. Al mapa d'Espanya de la darrera edició del diccionari Larousse, obra de referència absoluta a França, encara hi figura com a Figueras. Com també hi figuren Vich, Lérida, Ampurias, Seo de Urgel o Tarrasa... Oi que si no confiéssiu en la meva reputació de seriositat, guanyada setmana rere setmana en aquesta crònica, no em creuríeu quan escric que els topònims franquistes encara s'usen a França? Figueres, però, a més, ha d'heure-se-les amb una tercera forma, apareguda fa poc del no-res, com si d'una creació divina es tractés. A la pàgina web de la SNCF, voyages-sncf.com, quan teclegeu les primeres lletres de Figueres, sorgeix aquesta monstruositat: “Figuières (Figueres Figueras)”. D'on surt aquest Figuières? Molt probablement de la ment d'un funcionari del ministeri de Transports que va prendre la iniciativa d'inventar una nova denominació que li fos més fàcil pronunciar. L'Ajuntament de Figueres també potser hauria d'intervenir. I el de Vic, el de Lleida, el de la Seu d'Urgell...

E