Opinió

LA GALERIA

Farners, 7th Avenue

Gairebé m'estimaria més que portessin una xifra ordinal com a les ciutats americanes: carrer primer, carrer segon, carrer tercer...

A Santa Coloma, com a tot el país, li ha agafat un atac d'icterícia urbana (d'amariconament, en el delicat vocabulari de la regidora tarragonina del PP Judith Heras). Fanals, arbres, baranes... Per tot arreu pengen tires de plàstic groc que ens anuncien la gigaenquesta i el 9-N. Bé, mira, fa bonic, no? Doncs ja està. Servidor de vostès, amariconat enquestador, dissabte va anar a fer domicilis amb un mapa sectorial de carrers que li va donar la coordinadora de voluntaris. Doncs ai, coi, saben que no em conec el nom dels carrers del meu poble, ni tan sols els del meu barri? I el cas és que no sóc l'únic, poden creure'm. Perquè érem unes quantes parelles indígenes que ens topàvem com nàufrags sense rumb i que o bé s'havien ficat elles a la nostra àrea de treball o nosaltres ens havíem ficat a la seva: ningú no trobava l'adreça que li havien assignat. I en volen una de més grossa? Doncs que també feien tentines els mateixos botiguers a qui preguntàvem, i molts veïns que sortien de les escales. A sobre, a les façanes de nova construcció, per què diantre no hi ha plaques? Va, cantin amb mi, sisplau: perduts en la immensa mar groga, les mans al timó de la nau (va, va, segueixin, bring back, bring back, my bonnie i tot això, que brandin els cossos mentre jo divago)... A veure: quants carrers se saben, vostès, dels eixamples i conurbacions dels seus pobles? No, no els demano pas que em justifiquin la dedicatòria segons els mèrits o significació del nom oficial. Els demano tan sols que em diguin si hi sabrien anar. On és el carrer d'en Pau, el d'en Pere, el d'en Berenguera? Quin trist final, no troben, per a qui va destacar en vida fins a merèixer una placa en una cantonada? Resulta que el consistori els dedica un carrer per a reconeixement de la seva contribució i ja ho veuen: “Quin carrer dius? Ara sí que m'has mort...” Jo, la veritat, gairebé m'estimaria més que portessin una xifra ordinal com a les ciutats americanes: carrer primer, carrer segon, carrer tercer... I és que arribats a aquest punt de desconnexió amb l'entorn més proper, gairebé m'angunieja pensar en la derivació metafísica que agafa el problema. Posem per cas: carrer del senyor Tal, que perviurà per sempre més en la nostra memòria. OK, entesos, però digues: ara on és? Aaah, noi, això només Déu ho sap (i el GPS).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.