Ni lleis ni gaites

Un govern que és capaç de confondre interessadament una consulta amb un referèndum per intentar impedir-la legalment és un govern que fa trampa. I dir això és inventar la sopa d'all. El govern de Mariano Rajoy mira sempre de fer servir lleis i Constitució com un escut contra la discrepància. En realitat, la llei és Rajoy. Per això és capaç de convertir una consulta en un referèndum. I per això ara mira cap a un altre costat. En bona –més aviat, en dolenta– llei, ara el president del govern espanyol hauria de portar als tribunals el denominat procés de participació català del 9 de novembre. Si la consulta inicial era un referèndum, el procés de participació deu ser una sedició. Al final, allò que compta és que hi ha urnes al carrer que permetran comptar la voluntat popular. Allò que compta per a aquells que volen evitar-ho com caimans. Considerant l'anatema, per què Rajoy no evita la nova consulta? Perquè ha arribat a la conclusió, provisional, que no l'interessa fer-ho. El govern espanyol creu ara que, com que els partits sobiranistes catalans s'han dispersat i la gent s'ha desconcertat, la proposta d'Artur Mas serà un fracàs. I el seu sepeli polític. Calla i espera. Ni lleis ni gaites, doncs. Rajoy mira cap a un altre costat i santes pasqües. Ara, si la gent s'engresca, els partits s'uneixen i la consulta del 9 de novembre s'assembla cada dia més a una consulta, tornarà la llei. I el desordre. I la prohibiran. Amb les taules constitucionals a la mà. Unim-nos i engresquem-nos!