Ells també

Hi ha per­so­nes que pen­sen que els d'U2 són geni­als, que són el número u. I n'hi ha que pen­sem que són un dels grups de rock més sobre­va­lo­rats dels últims 64 anys; que la seva música és un suflé des­sa­bo­rit fet d'him­nes sense encant ama­nits per unes lle­tres menys sin­ce­res que les pro­tes­ta­ci­ons d'innocència del Manuel Bus­tos; i que tota la seva obra no és sinó una llufa fada dei­xada anar en l'uni­vers immens de la música dita popu­lar. Per tant, quan l'últim àlbum d'U2 –Songs of Inno­cence– va aparèixer, sense avi­sar, al pro­grama iTu­nes de l'ordi­na­dor, vaig fer tot un bot. Va resul­tar que es trac­tava d'un “obse­qui” del grup a tots els usu­a­ris del repro­duc­tor esmen­tat d'Apple. Però per què? Se'm va ocórrer que pot­ser els d'U2 havien produït un pro­ducte molt dife­rent dels ante­ri­ors –tant de bo– i per això neces­si­ta­ven pro­moure'l més del compte. Vaig pro­var algu­nes cançons, però no: es trac­tava de la mateixa cur­si­le­ria sonora de sem­pre. De manera que vaig esbor­rar les 11 cançons d'innocència. Des d'ales­ho­res, tants usu­a­ris d'iTu­nes s'han quei­xat d'aquest regal insuls no sol·lici­tat, que Bono, el can­tant d'U2, ha aca­bat dema­nant dis­cul­pes. I vet aquí que la rec­ti­fi­cació ha estat pit­jor que l'error, ja que la seva excusa prin­ci­pal és: “Ens vam pas­sar. Els artis­tes ten­dim a fer coses d'aques­tes.” Pre­tensiós, lui? Per tant, em va ale­grar –i no devia ser l'únic– que Iggy Pop, cone­gut per no tenir ni un pèl solt a la llen­gua, havia deci­dit cri­ti­car aquest intent de màrque­ting intru­siu. Però vet aquí que el Padrí del Punk s'ha expres­sat com un poeta de ter­cera fila: “La gent que no vol la descàrrega d'U2... estan dient ‘no m'hi obli­guis'. Quan es com­pra quel­com d'un artista, és com si l'ungis­sis, li esti­gues­sis donant amor.” Fran­ca­ment, si els vete­rans del món del rock són incapaços d'obrir la boca sense que en sur­tin res més que aques­tes car­rin­clo­na­des escrui­xi­do­ra­ment vani­to­ses, més val que la facin ser­vir només per can­tar. I els d'U2, ni això, si pot ser. Si us plau. Va.