El test d'estrès

Avui al migdia, en una conferència de premsa, està previst que el Banc Central Europeu (BCE) faci públic els resultats del test d'estrès que s'ha fet a 139 institucions bancàries de 19 països europeus. Tot i que és la tercera vegada que es fa una cosa així, i amb poc èxit per a la credibilitat, aquesta vegada és diferent perquè és una condició imposada pel BCE abans de fer la Unió Bancària Europea, i per tant hom espera que sigui molt més professional i menys polític. És cert que hi va haver moltes resistències a l'hora d'acceptar que el BCE es convertís en el controlador de la banca europea, fins al punt que es va d'haver d'arribar a un consens per tal de superar el veto alemany, i el cost va ser que en quedaven fora del control les caixes alemanyes. És el poder de fort que tantes vegades hem observat la resta d'estats de la UE. Però avui, malgrat tot, s'inicia un procés important perquè nosaltres hem vist prou bé, i dramàticament, què passa amb un controlador designat per delegació política. Traspassar-ne el control al BCE és una notícia molt bona.

Com que s'espera que tots els bancs espanyols passin la prova, el Banc d'Espanya s'ha afanyat a dir als directius que, una vegada fets públics els resultats, no facin excessives mostres de prepotència i els reclama modèstia i mesura. I és que la societat sap prou bé què ens ha suposat a tots plegats, en milers de milions d'euros, la reestructuració bancària. És cert que ni el BBVA, ni el Santander, ni La Caixa, ni el Banc de Sabadell, entre altres, han tingut cap incident i la seva bona gestió els situa en el lloc dels aprovats per mèrit propi. Però la desfeta de les caixes d'estalvi és un cost que heretaran els nostres descendents durant molt de temps.

Pel que s'ha filtrat a través de l'agència de notícies Bloomberg, tot apunta que 25 entitats no superarien la prova i tindran quinze dies per presentar a l'Autoritat Bancària Europea (ABE) un pla de recapitalització i gestió creïble. L'exigència és important i de segur alguna d'aquestes entitats potser no superaran la prova perquè, segons apunta Goldman Sachs, les necessitats de capital d'aquests grups per aprovar serien de l'ordre d'uns 51.000 milions d'euros, una quantitat molt important si tenim en compte que aquests bancs són de països com Itàlia, Grècia, Àustria, Xipre, i Portugal, i alguns no tenen capacitat de resposta. Recentment ja hem vist el daltabaix del portuguès Banco Espírito Santo (BES), un anticip del que pot passar ben aviat. Així, ens hem de preparar per veure com alguna entitat d'aquests països tanca, avui per demà, que és com ho vol fer el BCE per evitar cues de gent traient diners dels caixers automàtics.

I què és un test d'estrès? És una simulació d'un escenari econòmic advers i mesura la capacitat de resistència que tenen els comptes de resultats de les entitats en aquesta situació. A tal efecte s'han fet dues simulacions: una és amb una previsió de deteriorament de l'economia ordinària i l'altra extraordinària. En cada un dels dos casos es revisa a cada entitat la seva cartera d'actius per avaluar quin comportament de pèrdues podria tenir i l'impacte en el compte de resultats.

La banca europea s'haurà d'acostumar a les revisions periòdiques del test d'estrès, a més de les inspeccions ordinàries, perquè la intenció de l'ABE és convertir-ho en una norma i, en contrapartida, els usuaris haurem d'estar més atents a la solvència de les entitats i la confiança que els mereixen per operar-hi, perquè, com ja es va implantar a Xipre, en cas de crisi d'un grup financer, els dipositants en poden sortir perjudicats per sobre dels 100.000 euros, límit fins al qual tenen assegurats els seus dipòsits.