Opinió

la crònica

Camilo Delahaut

Coneixen aquest nom?

Segur que no. Però ha format part de la dolorosa història gironina en plena guerra mundial. Camilo Delahaut era un vailet de quinze anys, nascut el 27 de febrer del 1927, a lalocalitat belga d'Annevoi, una vila deliciosa, amb jardins i molta aigua pertot arreu. Un petit paradís al cor d'Europa.

Camilo Delahaut va arribar a la frontera francoespanyola el 7 de novembre del 1942, quan la nació franca estava envaïda pels nazis i els jueus fugien per salvar-se. Em Camilo tenia quinze anys i va traspassar la ratlla fronterera junt amb el seu germà petit, Roberto, que en tenia catorze, i els seus pares, Arsenio i Germaine. Les primeres llums del dia contemplades des del cim del Pirineu els donaren I'esperança d'haver-se salvat de I'horror. Varen fer unes passes en territori espanyol, però la Guàrdia Civil els va donar l'alto i ells posaren les mans enlaire en un gest que ja els era dolorosament conegut. Els civils els portaren a una caserna, els requisaren tot allò que portaven de valor –cinquanta o seixanta francs, anells i records familiar– i els retingueren fins que “I'autoritat decidís”.

Hi havia poc a decidir: els fugitius eren entregats a la gendarmeria francesa sota la mirada totpoderosa de
la força nazi. Ells varen al·legar que no pretenien quedar-se aquí, que feien trànsit cap a Portugal o algun país del nord de l'Àfrica, que llavors eren terres d'acollida. Però no hi va haver pietat: els pares foren novament internats i se'n va perdre el rastre. El normal és que acabessin morint en un camp de concentració o d'extermini nazi.

Però les autoritats espanyoles–no us pense– eren humanes i sensibles. Allò que estaven disposades a fer amb els adults, la consciència del règim no permetia que s'estengués als menors d'edat. En Camilo i en Roberto van ser separats dels seus pares, ingressats a territori espanyol i es va obrir un expedient tramés al governador civil de Girona, que, seguint el protocol establert, en va ordenar l'immediat ingrés a l'hospici, que avui és Casa de Cultura. Hom pot imaginar el sofriment dels dos germans belgues, arrancats dels braços paterns, i tancats a I'hospici “por orden del señor gobernador civil, a cargo de la Junta de Protección de Menores”.

Aquests dies, hi ha una interessant exposició a la Casa de Cultura corresponent a la conferència europea d'arxius. Els arxivers han fet una tria de documents, que s'hi exhibeixen. Al mig de pergamins, de privilegis reals i dels plànols de la façana de la catedral, trobem un voluminós llibre d'historials d'homes i nens ingressats a I'hospici durant la Segona Guerra Mundial. Els dos germans Delahaut hi figuren amb els números 6181 i 6182. Només són uns de tants noms perduts en la història!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.