Estratosfera

Fires de Girona. Avui, Sant Narcís. Dissabte, Tots Sants; diumenge, Dia de Difunts. El ritual que envolta la mort de les persones canvia de país a país. Ahir miràvem a casa un mal remake, americà, d'Un funeral de muerte, no sé si l'heu vista, una pel·lícula –l'original, britànica, del 2007– hilarant a l'entorn d'un funeral d'aquests en què el mort és al mig de la sala d'estar, hi ha cadires posades com per veure un teatre, taules parades amb menjar i begudes, la gent va molt mudada, algú fa un discurs d'elogi del mort i ningú no sembla gaire trist. Els tanatoris són freds, és veritat, i es veu que allò és un entrar i sortir continu de difunts, i les cerimònies acaben essent molt adotzenades i sovint el mossèn de torn –si n'hi ha– no ha vist mai de la vida el difunt i no sap ni com es diu, però són realment còmodes i et fan més passador el tràngol. I, pel que veig, estan a l'última. Llegeixo a la premsa una notícia que em sembla increïble: a partir del gener de l'any que ve, els serveis funeraris Mémora oferiran als familiars dels morts, per 3.000 o 4.000 euros, la possibilitat d'enviar les cendres del difunt a l'estratosfera, una de les capes de l'atmosfera al final de la qual hi ha la malmesa capa d'ozó. En el llenguatge col·loquial, estratosfera vol dir lluny, molt lluny, i un preu estratosfèric vol dir molt i molt car. El diari explica que el servei consisteix en un globus sonda d'heli que transportarà les cendres del difunt fins a 35.000 metres i que, en arribar a l'estratosfera, es desintegrarà i les cendres quedaran en suspensió, in saecula saeculorum. Evidentment, perquè, si no, no tindria gràcia, perquè tot ho fem per gravar-ho i mirar-ho i mostrar-ho, els familiars podran seguir en directe aquesta cerimònia, la pujada del mort en globus i la seva desintegració total. Puf! Són temps moderns i líquids. Jo segueixo estimant-me més la il·luminació i la profunditat d'Els morts, el magistral conte de Dublinesos, de Joyce.