La casulla espectacular del bisbe

La casulla del nostre-bisbe-Francesc se'm va fer estranya. Algun feligrès més va observar el canvi de look del bisbe, fins i tot, deixeu-m'ho dir, un pèl extravagant.

D'on l'havia tret? Se l'havia fet fer expressament? Al germà d'una històrica monja de Sant Daniel no li constava pas que la germana Nativitat, convalescent d'un recent atropell, n'hagués fet cap. La casulla que lluïa Francesc Pardo i Artigas era de la col·lecció de mossèn Genís Baltrons i Robert, persona elegant i distingida.

Nascut a Blanes per Santa Àgata del 1932 i traspassat el dia de Sant Galderic i de Sant Gal a Girona, savi i observador de la litúrgia, mossèn Genís era des del 1964 el capellà del monestir de les monges benedictines de Sant Daniel, d'on va ser nomenat rector el 2009. Va ser un gran detall: un bon homenatge del bisbe a qui va ser mestre de cerimònies de la catedral de Girona, però permeteu-me observar, amb respecte, la diferència entre la figura estilitzada de Genís Baltrons i la del bisbe.

Un any més, des de temps immemorials, a les onze en punt va començar la processó del bisbe, dels canonges, dels preveres de la ciutat i de l'arxiprestat i de més enllà, dels diaques i els acòlits des d'una sala adjacent a la capella de la Passió i Mort, fins al presbiteri de la basílica parroquial de Sant Feliu. Ahir, en l'ofici solemne al gloriós màrtir sant Narcís, bisbe i màrtir, patró de la ciutat i de la diòcesi, s'hi van reunir dos bisbes, el diocesà Francesc i l'emèrit Carles, 24 capellans, tres diaques i sis acòlits. Sant Feliu era plena. De feligresos, feligresos, dels que van a combregar. I d'autoritats. Com anava allò? Civils, militars, culturals, polítiques, policials i de totes les forces vives institucionals de la ciutat. Molts ciutadans, segons podeu llegir a les xarxes socials, troben anacrònica aquesta missa en ple segle XXI. També es pot llegir com un homenatge a l'origen de la ciutat i de la festa i com un acte més de la festa.

De l'esperada homilia del bisbe, dir que va ser llarga, però interessant, de la qual destacaria la crida a no tenir por, sinó a tenir coratge, i a recuperar la felicitat.

I al final, a la capella de les relíquies de sant Narcís, recepció i salutació personal del bisbe a totes les autoritats. I, després d'ells, cues i cues de feligresos per besar el sant, recollir l'estampeta i l'ofrena a sant Narcís (Donum Sancti Narcissi), una bosseta amb un cotó al qual s'atribueix el poder miraculós de guarir el mal d'orella. Elvira Cateura i Rosa Baburés són les encarregades, des de fa anys i panys, de repartir les estampetes, enguany un punt de llibre amb el vitrall central de l'absis de Sant Feliu, i els cotons: aquest any, tres mil, i s'acabaran tots aquests darrers dies.