Cat escaldat, aigua tèbia tem
La capital, castigada
José María Aznar, en el discurs d'investidura del 2000, el de la majoria absoluta, ja va deixar clar que el seu model de concepció d'Espanya és el d'un Estat radial, amb una capital que concentra poder i recursos. La resta es vertebra en funció de les necessitats de Madrid.
Des d'aquesta concepció ideològica és normal que el PP no concebi un Estat amb dues capitals: una al Mediterrani i l'altra a la Meseta. I en conseqüència actua amb aquesta mentalitat.
D'exemples per il·lustrar el càstig que pateix la capital de Catalunya ens en sobren. El dèficit d'inversions de l'Estat a Barcelona era el juny del 2013 de 1.200 milions d'euros. Xifra superior a tot el que l'Ajuntament té previst invertir en el present mandant a la capital, que puja a 1.169 milions d'euros.
Els pressupostos de l'Estat del 2013 van eliminar completament l'aportació en concepte de despeses de capitalitat cultural de Barcelona, que el 2011 havien representat 9,5 milions. I va reduir un 47% l'aportació als equipaments culturals barcelonins. Tots els equipaments culturals rebien en conjunt 11 milions, mentre que es destinava el triple de pressupost al Museu Reina Sofia de Madrid.
Els números canten. Estem castigats.
Com deia Isabel Allende, no ens queda més remei que:
“Tenir memòria selectiva per recordar les coses bones, prudència lògica per no arruïnar el present, i optimisme desafiant per afrontar el futur”
Les entitats pateixen
L'executiu de Mariano Rajoy tampoc no compleix amb les entitats socials catalanes. No hi destina els recursos que els pertocaria segons l'esforç fiscal que fa Catalunya. I això ho fa un govern que un dia sí i l'altre també surt als mitjans brandant que cal complir la llei. L'Estat, però, incompleix flagrantment la normativa i nosaltres només tenim dret a la queixa. Ah, i si la fem som victimistes...
Tant el Tribunal Suprem com el Constitucional han determinat que són les comunitats autònomes les màximes responsables de gestionar els ajuts socials amb càrrec al 0,7% de l'IRPF. El 2013, Catalunya va recaptar aquest 0,7%, que suposava 51,9 milions d'euros.
Quan aquests diners van haver de retornar a Catalunya, la xifra s'havia aprimat fins als 29,3 milions. És a dir, l'administració central es va apropiar 22,6 milions recaptats a Catalunya destinats a entitats socials del Principat, segons el que dicta la mateixa llei promoguda per l'Estat i ratificada pels tribunals. Entre ells, l'infal·lible Constitucional.
Com deia Thomas Hobbes:
“Robar un home pobre és un delicte més greu que robar un de ric, ja que el pobre notarà més el dany”
