L'antecedent caribeny de la consulta catalana
Fa pocs dies, un article d'opinió publicat pel diari La República, de Bogotà, va recordar-nos que, fa només quatre anys, una regió de Colòmbia va viure un procés similar al del 9-N català. L'any 2010, el Carib colombià va fer una consulta popular per decidir si volia més autogovern. Com en el cas català, el govern central de Colòmbia va oposar-se fèrriament a la iniciativa, però la tossuderia del moviment proconsulta liderat per l'aleshores governador del departament de l'Atlàntic, Eduardo Verano de la Rosa, que va insistir a mantenir la consulta activa tot i les prohibicions arribades des de Bogotà, va fer que a pocs dies de celebrar-se s'arribés a un acord: el govern central permetria la consulta, a condició que fos només consultiva i no vinculant. Un acord que els catalans ja signaríem però que Madrid no està disposat ni tan sols a considerar.
És el mateix Eduardo Verano qui signa la columna esmentada del diari La República, en què estableix un paral·lelisme clar entre l'anomenat Voto Caribe i el que ell anomena “Voto catalán”. L'article recorda que, en ser no vinculant, “per al poder central colombià, era només un exercici acadèmic, experimental, però per als caribenys tenia un altre abast: va ser una expressió democràtica, autèntica i ferma que va enfortir la voluntat del Carib en la seva visió autonòmica”. Tot i que les pretensions del Carib colombià eren només de més autogovern, Verano troba un punt de contacte: “Si bé la regió espanyola cerca independència mentre el Carib colombià pretén esdevenir regió amb autonomia, en ambdós casos hi ha el desig de ser partícips del seu desenvolupament i fer respectar la seva capacitat de decisió.”
L'exgovernador caribeny assegura que una república catalana no perjudicaria necessàriament Espanya: “Una Catalunya independent no faria cap mal al conjunt dels pobles d'Espanya: tindria l'espanyol com a llengua oficial, multiplicaria la cooperació i es barrejaria com sempre, perquè el poble català és amant de la diversitat i la convivència.” Segons Verano, les reaccions dels estats estan mogudes per la por: “El que veiem a Escòcia, Catalunya i el Carib colombià és por que el poble decideixi sobre el seu autogovern i autonomia. L'ànima i el pensament del poble és diferent al que imposen les elits dominants des dels centres de govern.”
