9-N, toca mullar-se

A cinc dies del 9-N, els catalans i les catalanes ens situem davant una cita transcendental en la defensa dels nostres drets col·lectius i individuals. Col·lectivament en la voluntat de conquerir l'exercici del dret a decidir el nostre futur com a poble, i individualment en la defensa de la nostra llibertat d'expressió. I no només. Ahir va ser jornada de desnonaments massius a Barcelona. Desenes de famílies forçades a abandonar la seva llar. Lluitar contra els desnonaments i no participar en el 9-N seria un contrasentit. A l'igual que qui cregui que la vulneració de drets passa només pel 9-N és que viu en una torre de cristall. Són les dues cares de la mateixa moneda, perquè ens volen desnonar de la nostra condició de ciutadans i de catalans. Desnonar-nos dels drets fonamentals. El vet al 9-N de l'Estat no és altra cosa que el dic de contenció al desmantellament d'un sistema fonamentat en una exagerada desigualtat, la vulneració sistemàtica dels drets dels més febles, i uns nivells de corrupció insofribles.

El 9-N no hi pot faltar cap demòcrata. Ha de ser un acte de dignitat democràtica d'una potència social indiscutible, però que ha de ser liderat pel nostre govern i el nostre President. Amb la més que probable suspensió avui del procés participatiu per part del Constitucional, el lideratge inequívoc ha d'estar en les màximes institucions del país, govern i parlament, perquè això donarà consistència política a la més que garantida base social cívica. Qui va demanar voluntaris per convertir el 9-N en un procés participatiu davant la suspensió de la consulta va ser el president Mas, i la ciutadania va respondre com sempre, massivament. Ell doncs ha d'estar al capdavant dels voluntaris, liderant-los, assumint la màxima responsabilitat i garantint la seva protecció. El 9-N ens hi juguem massa. De fet, ens ho juguem tot. Tothom a participar i a votar, i a exercir la responsabilitat que pertoca a cadascú quan arriba l'hora gran de Catalunya.