Votaré per Tutu

És molt emotiu el vídeo d'Ara és l'hora en què diversos VIP de la política, la cultura i la ciència anuncien a qui dedicaran el vot. És especialment commovedor quan l'homenatjat és molt més jove que el qui li sosté la fotografia. Reflecteix la injustícia d'una mort de quan no era l'hora. Passen els discos i trobem a faltar el Marc Grau i el Carles Sabater. Aquesta setmana, que ha començat amb Tots Sants i acabarà amb el 9-N, hem recordat els nostres morts amb un somriure melancòlic i hem pensat què haurien votat els avis. A mi me'n surten de tots els gustos i els trobo a faltar perquè m'haurien demanat si els podia portar una papereta. Però un cop superat aquest moment ouija a mi també em surt votar per una sèrie de persones que estan vives, que no podran votar, i que s'han mullat per la cosa. No cal anar gaire lluny en el temps. Aquesta setmana un grup d'intel·lectuals d'arreu del món han signat el manifest Let Catalans Vote i entre ells hi ha dos premis Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu. És gràcies a persones com ells però també a l'interès de mitjans de comunicació estrangers que diumenge se sabrà que Espanya ni tan sols permet una consulta low-cost. I tampoc es pot fallar davant d'aquests ulls internacionals. Encara que se'ns vulgui acusar de provincianisme inflat, sí, el món ens mira. I si després de tant rebombori la població no està a l'altura i la votació no és massiva el món no només deixarà de fer-nos cas sinó que simplement farà una cosa molt pitjor: deixarà de mirar-nos. Desmond Tutu va lluitar tota la vida per enderrocar l'apartheid. I finalment va aconseguir-ho. La discriminació racial era il·legal i va deixar de ser-ho després d'un referèndum en què va guanyar el sí. Sona bonic oi? Doncs encara ho és més quan es recorda que aquell sí el van decidir només els blancs, els negres no van tenir dret a vot fins dos anys després. Desmond Tutu no va poder votar i jo diumenge ho faré per ell.