Dignificació del cartó

Em va agradar molt l'article que Manuel Cuyàs va publicar aquí al costat fa uns dies. Era una defensa del material de què estan fetes les urnes catalanes i, en conseqüència, una encesa dignificació del cartó. No tinc familiars que es dediquessin al noble ofici de la pasta de paper endurida, com ell, però sí que reconec en la memòria un petit racó per a en Martí de les Capses, un industrial gironí que justament es guanyava la vida amb la fabricació d'això que diumenge servirà perquè els ciutadans d'aquest país puguin expressar els seus desitjos polítics.

En Cuyàs aportava dues dades que no ens haurien de passar per alt: la igualtat de condicions en què es mouen el cartó i el plàstic endurit i l'avantatge que suposa no haver d'emmagatzemar les urnes fetes amb cartó per damunt dels inconvenients logístics que implica haver de desar les que estan fetes amb plàstic. A més, també ho deia l'apreciat col·lega, els vots s'escriuen i s'inscriuen (fins que no es demostri el contrari i fins que no arribi el vot electrònic) en un tros de paper. Tot lliga, doncs. Paper dins de paper, el paper que s'incorpora al paper. La simbologia que acompanya el cartó és molt interessant perquè implica un cert gruix (és a dir, una acumulació de papers fins per aconseguir la robustesa desitjada) i una certa significació: jugar a cartons vol dir que, en el cartó, hi ha un sentit, un missatge, un número a desxifrar. I també és un cartó l'objecte que serveix de model per ser executat després en un tapís, per exemple, o en un mosaic. És a dir, la provatura d'una cosa superior, l'esbós d'una obra magna.

Que cadascú interpreti aquest ampli mosaic de possibilitats del cartó a la seva manera. Que tothom observi la senzillesa aparent del cartó (ben poca cosa, com aquesta aparent consulta del 9-N) amb el convenciment que, d'aquest cartó humil, se'n pot derivar (com pot passar diumenge) una coriàcia lliçó de dignitat.