Opinió

La columna

En Jair i el món

Creix el nombre d'eunucs mentals per segon, amants de la llei del mínim esforç, que fugen de tot compromís

Després de Hawaii Meteor (2012) i de 99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents (2013), Jair Domínguez publica Segui vora el foc, una novel·la de la qual no en desvetllaré ni la temàtica ni l'estructura –no és el lloc adient ni sóc cap aixafaguitarres–, però sí la filosofia de fons que fa rutllar el llibre. A base d'aforismes que salten a la vista i la perforen, Jair Domínguez ens obre l'estómac del món –sí, la crua realitat sempre fa una mica d'angúnia, sobretot quan no tenim l'opció de fitar cap a una altra banda. Llegir mirant a la paret o al mosquit que ens ronda l'orella és una decisió bastant imbècil. A la idea del món com a càncer en plena metàstasi i de l'home com a llop per a l'home i per al planeta –que ve del comediògraf Plaute i fou popularitzada pel filòsof Hobbes al segle XVII–, en Jair hi suma “El món és un cadàver”, una metàfora que sintetitza el sense-sentit que ha acabat sent l'espècie humana. Si dos savis com Einstein i Tesla ressuscitessin, i veiessin que milers de milions de línies de codi html unint la humanitat en una sola ànima només serveixen per veure vídeos de caigudes jocoses i enviar-se fotos de gatets, caurien fulminats a terra automàticament. Porca misèria. Insensibilitat global. “Ara la gent no sap què és un llibre”, creix el nombre d'eunucs mentals per segon, amants de la llei del mínim esforç, que fugen de tot compromís. Cal un dit gegant que assenyali aquests desgraciats i els faci reaccionar. Sembla que socialment es valori la discreció que ratlla l'autisme. Sembla que es vulgui construir un planeta “d'oligofrènics sense cap do especial més enllà d'una profunda vacuïtat espiritual”. Les persones –per dir-ho d'alguna manera– funcionen maquinalment dins una pauta inamovible. Robotitzats, semblen “lèmmings camí de l'abisme i no hi ha ningú per desviar-los”. Jair Domínguez ho té clar. Per ell, el noranta per cent de la gent és idiota. I del deu per cent que queda, el noranta per cent també és idiota. “L'estadística no juga a favor de la humanitat. És trist. Perquè és veritat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.