El presoner de la caverna

Després de veure ahir la compareixença del president dels espanyols, Mariano Rajoy, està cada cop més clar que allò que no ha aconseguit la crisi econòmica galopant ho aconseguirà Catalunya: posar fi a la seva carrera política.

Les preguntes que li van fer ahir els periodistes assistents van permetre escoltar que quanta més pressió rep de Catalunya (encara que intenti desqualificar-la, la pressió és indiscutible) més pressió li fa la caverna mediàtica per forçar-lo a utilitzar mà de ferro contra els catalans. El president espanyol ara mateix és captiu del monstre polític i mediàtic catalanòfob que durant tants anys ha contribuït a crear i que ara se li ha escapat de les mans. Si Rajoy no té marge de maniobra política per reconduir la situació amb Catalunya no és pas ni perquè la Constitució no li ho permeti, ni perquè no vegi que a Catalunya hi té el problema més gros de la Història de l'Espanya contemporània, ni perquè el seny no aconselli mirar de traslladar el problema a la banda catalana fent una proposta de tercera via que causaria un sotrac d'indecisió en més d'un dels partits del bloc sobiranista. A Rajoy Catalunya se li ha escapat de les mans i qualsevol cosa que faci per intentar recuperar el ritme que des de fa mesos li està marcant Artur Mas i la resta de forces parlamentàries pel dret a decidir, qualsevol gest, qualsevol iniciativa que no passi per augmentar l'ofensa, apujar el to de l'amenaça i buscar l'escalfament del conflicte a base de perpetuar i agreujar la injustícia i la humiliació del poble català està condemnada al fracàs. A Rajoy l'últim any de legislatura se li pot fer molt i molt llarg. La crisi econòmica està lluny de quedar enrere. L'onada de casos de corrupció s'està convertint en maregassa, l'ombra de Podem cada cop és més allargada, i cada cop que parla de Catalunya no pot fer altra cosa que acontentar amb una mica més de carnatge les feres que no és capaç de domesticar i que si la mà deixa de peixar-les queixalaran la mà.