Trencar el mantra

No cal discutir més sobre les xifres de diumenge. Qui les qüestioni, que les superi. És a dir, si Rajoy posa en dubte que quasi 1.900.000 persones favorables al sí-sí són majoria, el més sensat seria demostrar que hi ha 1.900.001 persones a favor de qualsevol altra opció. Si tan evident resulta que a Catalunya la majoria dels seus ciutadans no volen la independència, es tracta de demostrar que són més que els que sí ho estan. Si això és comptable i verificable no tinc cap dubte que el resultat s'acceptarà democràticament. De moment, però, l'últim referent és el de les eleccions del 2012 en què PSC, PP, C's, PxC i UPyD no van boicotejar la votació. Llavors, amb un 67% de participació, aquestes cinc formacions van sumar 1.346.116 vots. Per tant –a més dels seus votants– s'hauria de convèncer mig milió de catalans extra perquè vagin a votar i a més ho facin pel no. És a dir, si Rajoy considera que 2/3 de catalans no estan per la cosa, sembla que encara n'hi ha menys en l'altre bloc. Però si us plau, que es deixi d'utilitzar els que, democràticament, no van a votar. Catalunya deu ser l'únic país del món en què els resultats electorals es comparen amb el cens i no amb els votants. És més, amb els números de Rajoy, ahir feia la impressió que el president espanyol ho comparava amb tota la població, nadons inclosos. No és d'estranyar d'una persona que va caure en la mare de totes les paradoxes: utilitzar pel seu discurs unes xifres que més tard va dir que no es creia. En resum, el que ahir va fer Rajoy, a més d'un desagradable acte de menysteniment, va ser una manipulació deliberada. Un dels més cínics, però, està passant desapercebut: va acusar el govern de la Generalitat de “dedicar-se, únicament i exclusivament” a promoure la consulta. És cert que ha estat el tema central, però no l'únic, perquè ha aprovat altres mesures. Per exemple, el decret contra la pobresa energètica i la taxa de dipòsits bancaris. Estic segur que Rajoy les coneix perquè ell mateix les ha tombat totes dues.