La lava i la muntanya

Hi ha una gran discussió sobre el percentatge de ciutadans que van participar en això que ara en diuen “evento” i que va passar de ser un “simulacro” a esdevenir una ofensa tan grossa que fins i tot mereix una querella criminal. Ens equivoquem i s'equivoquen. Ens equivoquem si volem comparar numèricament la participació del 9-N amb altres conteses electorals, perquè les condicions en què es va desenvolupar no són equiparables. I s'equivoquen, de mig a mig (una equivocació premeditada, per descomptat, i malèvola) quan diuen que només 1 de cada 3 catalans hi va participar. La lliçó del 9-N no es llegeix en percentatges, tot i que els 2.300.000 votants són justament els que ens permeten dir això. Es llegeix, s'hauria de llegir, en quilos. En litres. Pes i volum. El pes d'una encarada en tota regla a un estat que fins i tot va prohibir la costellada fins a convertir-la en una demostració colossal d'enteresa cívica. El volum d'un gruix de persones notabilíssim que no es pot menysprear si no és que es pateix una ceguesa política integral. Ho repeteixo: no podem comptar i comparar. Del que es tracta és que s'ha fet evident un clam inajornable que representa un desig, una voluntat, una proposta radical. Comptar ho fa l'Estat i els partits que no poden o no saben o no desitgen comprovar l'abast de la situació. Utilitzen la fal·làcia de situar en el front del no totes aquelles persones que diumenge no es van acostar als col·legis, quan aquest és un càlcul que només es pot resoldre amb un referèndum cert i en condicions. Aleshores sí que podran afirmar tal cosa. Abans, no. Per això, haurien de ser els primers interessats a convertir aquest “profund fracàs del projecte independentista” en una clara i útil derrota, a les urnes. Per què no ho fan? Perquè en el fons saben que el fracàs no és tal. La notòria, clara, pacífica revolta de diumenge no es percep amb números sinó que té la densitat pastosa de la lava que es menja la muntanya.