Junts millor

Hi ha una evidència que a mi em sembla incontestable: estem més lluny, com a país, del que mai no havíem arribat. El referèndum de
diumenge, 9 de novembre, va ser una prova excepcional d'organització, de resistència, d'enginy i de capacitat política. Però va ser també la prova definitiva que Espanya no pot fer res per a aturar el procés. Més de dos milions de catalans vam desobeir de forma conscient les més altes institucions de l'Estat. I quan un estat no pot fer complir les seues lleis en el territori sobre el qual governa simplement esdevé un estat fallit.

Hi hem arribat amb moltes dificultats. Això és cert, i no hauríem d'oblidar-ho. La porcellana fina es va trencar en miquetes i la direcció de l'ANC aquesta vegada no va saber estar a l'altura. Però els errors d'última hora, sobradament compensats amb el posterior esforç per convertir el 9-N en l'èxit que va ser, no poden amagar una obvietat. Que fent junts el camí l'hem fet millor.

Estem avui millor que fa cinc anys? I tant. Estem millor que fa dos anys? I tant. Estem avui millor que fa tres mesos? I tant. Estem millor que fa dues setmanes? I tant. De fet estem millor que mai. En la millor situació imaginable i possible. I a això hi ha contribuït de forma enorme la unitat. La unitat política i la unitat entre la política i l'activisme social.

El Principat està protagonitzant una epopeia política incomparable. I ara tot s'accelerarà, especialment si Espanya és tan inconscient per a processar el president Mas. S'accelerarà tant que potser l'horitzó final el tenim molt més a tocar del que sembla. I si és així, i de cara als darrers passos, espere que tots recordem que junts ho hem fet tot millor.