Madrid descarrila

“Sense l'ajuda de la resta d'Espanya, la batalla contra la secessió està perduda”, s'exclamen, amb un punt de dramatització, els unionistes de Societat Civil Catalana. Dit d'una altra manera, l'espanyolisme reconeix que la seva derrota interna és rotunda i definitiva i, per tant, el projecte d'una Catalunya espanyola ha passat a dependre, fonamentalment, de l'assistència exterior de l'Estat.

Però, més enllà d'aquesta constatació, el fet és que les estructures de poder de Madrid no disposen d'una estratègia reconeixible pel que fa al dossier català. Fins ara creien no necessitar-la perquè confiaven en la capacitat coactiva de l'Estat, però aquest 9-N han descobert que la Generalitat no només té la màxima legitimitat entre la societat catalana, sinó que, a més, té al seu abast prou eines per permetre's el luxe de desobeir una prohibició frontal. És més, el govern català ha estat capaç de mobilitzar cent mil unionistes que han anat a votar, simultàniament, per la unitat d'Espanya i el dret a decidir de Catalunya. Molts més dels que hagi reunit mai l'unionisme a Catalunya, la paradoxa és terrible.

Per tot plegat, el 9-N ha instal·lat el temor i la divisió als passadissos dels ministeris de Madrid. Totes les previsions han fallat estrepitosament i ningú no proposa una estratègia clara, més enllà de menystenir, reiteradament, els 2,3 milions de ciutadans que els han desobeït. En el fons, la clau de la situació passa per la constatació que “l'Estat ja no ens fa por”, com deia Artur Mas aquest dimarts.

Aquest 9-N no hi ha hagut xoc de trens perquè el comboi que venia de Madrid ha descarrilat.