Abanderat contra la corrupció i crític amb la gent corrupta del seu partit, José Antonio Monago es troba enmig d'un fangar que és no poder demostrar què va anar a fer setze vegades a les Canàries. Motius de feina? Estrany. Reunir-se amb activistes sahrauís? Encara més. Els senadors poden viatjar gratuïtament per tot l'Estat, amb tren, avió i fins i tot treure un bitllet per a una altra persona. No hi ha control. I és aquí on hi ha l'equivocació. Ells ho poden fer tot, els ciutadans res. Els grans partits espanyols s'han convertit només en màquines de guanyar eleccions i en xarxes clientelars. I un altre cop s'ha de mirar nord enllà. A Dinamarca el Parlament no paga cap viatge individual, i menys encara sense justificar.