President

El president fa por. El del TNC. O més que ell, més que el President de Thomas Bernhard, que interpreta de manera magistral Francesc Orella, amb la presidenta també magistral Rosa Renom, el que fa por és el seu món. Preparats per anar a un funeral d'estat, amb la temença de quan arribarà el seu. Amb l'amenaça directa d'un fill abduït pels anarquistes que han sembrat el terror en un país centreeuropeu que ben bé, encara que no es digui, podria ser l'Àustria de l'autor. Egòlatres, monstres ideològicament aberrants, amb el tic de l'autoritat obsessiva i tirànica, així són els dos personatges monologats que “dialoguen” amb la criada i amb l'amant. A la platea del TNC un conseller del govern català seguia atent l'evolució d'aquest text escrit els anys setanta. Circular, en espiral, on els presidents es disposen també a actuar, a representar la seva funció, el seu joc. El president de Berhard i les pors que projecta ens arriben just en uns dies en què en els monòlegs que mantenen Mas i Rajoy, la por ha canviat de bàndol. Artur Mas ho deia aquesta setmana en la sessió de control després del 9-N: “Hi ha molta il·lusió per part de molta gent i la millor manera d'expressar la desconnexió de la gent de cara a l'Estat és que ja no ens fan por. L'Estat ja no ens fa por.” I mira que ens n'han volgut fer, i que tenen mecanismes, ocults i descoberts, per fer-ne i seguir-ne fent. Des d'enviar-nos a fer companyia a la sonda Philea, fins a ser paradís de mafiosos, i quedar-nos sense pensions. La darrera por és que actuï la fiscalia, que ben empipada per la potineria del propi ministre de Justícia i de la lideresa popular catalana, ara s'ho repensa. Que la justícia actuï contra el president, en el que podria agafar dimensions desproporcionades, gairebé d'atemptat. Tot per haver organitzat una jornada de participació, amb urnes de cartró, i paperetes, sense cens, i amb 40.000 voluntaris. Tot per mirar de saber què pensa la ciutadania més enllà dels balcons. És ben bé que els dos presidents són als antípodes.