Un tunisià contra l'islamisme

Com s'ho fa un país per evi­tar el risc de des­a­parèixer i que amb ell des­a­pa­re­gui una manera d'enten­dre la soci­e­tat? Segons el cirurgià Sami Kar­ray, cal un gran patri­o­tisme i molta luci­desa de les clas­ses mit­ja­nes de la seva població. A Tunísia hi són i s'han mobi­lit­zat extra­or­dinària­ment en les elec­ci­ons legis­la­ti­ves d'aquest 26 d'octu­bre. Ho con­ti­nu­a­ran fent per vèncer en les pre­si­den­ci­als que estan a punt de cele­brar-se. I lla­vors Sami Kar­ray podrà res­pi­rar tran­quil durant una tem­po­rada. El xoc que va rebre aquest acti­vista del femi­nisme i la democràcia quan es van saber els resul­tats de les elec­ci­ons cons­ti­tu­ents del 2011, les pri­me­res en democràcia des de feia dècades, va ser para­lit­zant. Kar­ray veia com el seu país enfi­lava el camí mar­cat pels isla­mis­tes dels països del Golf, els autèntics cul­pa­bles, segons ell, de la deriva inte­grista que va sofrir la soci­e­tat tuni­si­ana.

El par­tit Ennahda, finançat a cor què vols per Qatar i pro­mo­gut per la potent cadena Al-Jaze­era, arra­sava a les urnes i dei­xava sense res­pi­ració la sei­xan­tena llarga de llis­tes pro­gres­sis­tes que, inex­per­tes, no van voler fer cap mena de coa­lició per atu­rar l'onada que els arri­bava. Des d'ales­ho­res, els “poli­ti­cas­tres d'Ennahda”, segons expressió del mateix Kar­ray, van con­tro­lar l'assem­blea cons­ti­tu­ent i el país va entrar en un període de con­fusió econòmica, caos legis­la­tiu, epi­so­dis de violència i inep­ti­tud. “Els isla­mis­tes són molt bons en l'art d'atreure al fona­men­ta­lisme les clas­ses des­fa­vo­ri­des, però són incapaços de fer-les pro­gres­sar, ni intel·lec­tu­al­ment ni econòmica.” Sor­to­sa­ment, la cam­pana de les elec­ci­ons va sonar aquest 2014 i els defen­sors de la democràcia van apren­dre –par­ci­al­ment– la lliçó per atu­rar l'obs­cu­ran­tisme. Si ara a les pre­si­den­ci­als s'imposa el can­di­dat de Nidaa Tou­nes, la república tuni­si­ana con­ti­nuarà sent la més oberta, democràtica i defen­sora dels drets de la dona de tot el Magrib. El patri­o­tisme cívic s'haurà impo­sat democràtica­ment. I com que Sami Kar­ray està con­vençut que aquest patri­o­tisme de les clas­ses mit­ja­nes també és el que salva Cata­lu­nya, va venir a expli­car-ho diven­dres pas­sat a la Casa de Cul­tura de Girona. Durant la seva expo­sició va adver­tir a l'audi­tori: “Us entes­teu a par­lar de drets humans i tolerància a una gent que no en vol saber res. Ho paga­reu molt car.” Sami Kar­ray és un amant de Cata­lu­nya. Va fun­dar al seu país l'Asso­ci­a­tion Cul­tu­re­lle Tuniso-cata­lane Tourj­man (amb per­fil a Face­book) i des de fa qua­tre anys s'entesta a fer conèixer la rea­li­tat de Cata­lu­nya, que pren com a model per al progrés del seu país.

Per aquesta tasca va rebre dis­sabte, al Saló de Cent de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, el Premi Batista i Roca amb què l'IPECC reco­neix la tasca de pro­moció de la cul­tura cata­lana a l'exte­rior.