Opinió

2015 o 2016

Sense negociació no hi ha solució, perquè la ruptura sense reconeixement internacional és fútil

La consulta del 9-N que es va fer vorejant la legalitat tindrà conseqüències polítiques profundes. Una consulta com aquesta, sense estructura jurídica pública de suport, estava abocada a la irrellevància i això portava a una situació impossible, perquè la que en tingués, de rellevància, seria sempre prohibida pel govern central. S'ha fet el que semblava impossible: la consulta no és oficial, però ha donat sortida a una voluntat majoritària de la ciutadania, votar. El govern ha desqualificat la consulta per irrellevant. És sorprenent el fet que el sí i sí hagi obtingut el 29,89% el 9-N respecte del cens català, mentre que el govern del PP va obtenir en les eleccions generals del 2011 un 30,37% respecte del cens espanyol i governa amb majoria absoluta.

L'avantatge d'una consulta és que l'abast és objectivament quantificable, contràriament a una manifestació, en què el nombre de persones que hi participen és sempre motiu de discrepància. Ningú pot discutir raonablement que hi ha hagut 2,3 milions de persones que en circumstàncies difícils han exercit el seu dret a votar. Ara ja se sap que aquest és un moviment amb un suport ciutadà alt, i això dóna al president de la Generalitat una capacitat de negociació que abans no tenia, però la necessitat de negociació és ara tan important com abans. Sense negociació no hi ha solució, perquè la ruptura sense reconeixement internacional és fútil.

Aquesta capacitat hauria de donar-li la possibilitat de demanar, ara sí –perquè hi ha 1/3 dels ciutadans amb dret a vot que ho demanen–, una consulta vinculant. És gairebé impossible que s'accepti, ja que això portaria el govern central a desdir-se de totes les manifestacions que s'han fet en els darrers anys.

Calen unes eleccions en què els partits posin com a primera prioritat del seu programa la seva proposta en relació amb la independència o un nou encaix de Catalunya a Espanya. Això permetria saber qui és partidari de la independència, qui d'un nou encaix de Catalunya a l'Estat i qui de mantenir la situació tal com està. Si no hi ha una coalició electoral que obtingui una majoria al Parlament, és evident que el govern que surti d'aquestes eleccions tindrà poca força per negociar amb el govern central. Si s'accepta que un actiu important per a aquesta inescapable negociació és el president Mas, la conclusió és que Convergència i ERC, clarament partidàries de la independència, s'haurien de presentar en coalició, és a dir, amb una llista única que ell encapçalés.

LES eleccions es poden fer de seguida, el 2015, o bé esperar fins al final de la legislatura, el 2016. Fer-les de seguida té la dificultat d'assolir una coalició prou àmplia per obtenir una majoria absoluta al Parlament. La posició d'ERC i Convergència està inexplicablement allunyada amb estratègies que, almenys en aparença, semblen del tot divergents. ERC vol declarar la independència primer per negociar després i Convergència vol negociar primer per eventualment arribar a la independència o a una nova relació de Catalunya i Espanya. Unes eleccions immediates portarien a negociar amb un govern central que s'ha blindat en el no i, per tant, de negociació difícil, més encara si es té en compte que les eleccions generals del 2015 duran el PP a no cedir seguint una estratègia eminentment electoral: la negativa a Catalunya li donarà vots a Espanya.

Fer les eleccions el 2016 té un inconvenient, no és el que vol la gran majoria de la ciutadania, però permet tenir temps per aconseguir una coalició electoral a Catalunya i perquè es formi un nou govern a Espanya després de les eleccions del 2015. No és impossible pensar que podria estar format per una coalició entre el PSOE i Podem o el PP i el PSOE. En qualsevol cas, menys intransigent a una negociació amb la Generalitat, si més no per demostrar que és capaç de fer el que l'anterior govern no va saber fer.

El problema d'esperar fins al 2016 és haver d'aprovar i executar un pressupost que sembla poc menys que impossible, amb el risc que, si no es pogués pagar els funcionaris públics, ensenyament, sanitat i policia i fos el govern central el que ho fes, això suposaria un afebliment de la Generalitat que no ajudaria gens a la negociació.

Caldria recordar que, “si no estàs segur del resultat, val més esperar l'ocasió”. Els partidaris de la independència haurien de reflexionar sobre el fet que dels resultats del 9-N no es deriva amb seguretat el triomf del sobiranisme en una consulta lliure com la d'Escòcia... Estem al principi i no al final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.