Soci 10.956

Els parlaré de la querella contra el president de la Generalitat, però abans els faré cinc cèntims d'una història que em fa saber el meu amic Jaume Subirana i que em sembla molt il·lustrativa del país on vivim. La història és de futbol, però no va de futbol. Som a l'any 1988. Un jugador molt important d'aleshores, un que ara anomenaríem crac, és expulsat del camp amb una targeta que li impedeix jugar el partit següent. El futbolista es diu Hugo Sánchez, és mexicà i juga en el Real Madrid. Contra aquesta sanció, però, el Madrid recorre davant el comité de apelación perquè resulta que el següent compromís dels blancs és la tornada de semifinals de copa contra la Real Sociedad, un matx decisiu que resulta que és complicat perquè els bascos han guanyat a l'anada. La presència del mexicà, un golejador eficient, en la davantera del Madrid és del tot necessària per mirar de superar l'eliminatòria, amb la qual cosa el recurs esdevé decisiu. No és normal que li aixequin la sanció, perquè es tractava d'una expulsió directa (contra l'Osasuna), i tampoc no hauria de ser previsible que el perdonessin, perquè no hi ha cap argument creïble ni jurídicament defensable que vagi a favor d'Hugo Sánchez. Tot i això, i sense cap tipus d'excusa i sense cap justificació, el president del comité de apelación decideix que el davanter blanc podrà jugar contra la Real Sociedad. El veredicte encén els ànims dels rivals i, de tant que se'n parla, el president, que també és un fiscal especialitzat en assumptes laborals, decideix dimitir. El Madrid, per cert, tot i Hugo Sánchez, perd l'eliminatòria. Cal aclarir, és clar, per entendre l'abast de l'escàndol, que el president del comité de apelación era el soci número 10.956 del Real Madrid.

I ara, vostès lectors, em pregunten: “¿No havies dit que parlaries de querelles?”. És cert. Ara ho faig. El soci 10.956 d'aleshores es deia (i es diu) Eduardo Torres-Dulce. Va pujar en l'escalafó i ara és fiscal general de l'Estat. Amén.