Corruptes

Vaig sentir dijous passat el president d'Espanya, Mariano Rajoy, que negava que en aquest país hi hagués corrupció. Que potser n'hi havia, va dir, dos o tres casos –dins dels quals, suposo, hi devia incloure Andalusia i Catalunya–, i para de comptar.

Doncs no, perdoni. A mi no em surten els comptes després de llegir el detallat reportatge sobre la qüestió que va publicar ahir la revista Presència. La corrupció és una conducta força estesa, amb unes arrels profundes en una societat on molts creuen ximple aquell que pot escapolir-se de pagar impostos i no ho fa, per posar un exemple.

Però anem al tema. Davant dels dos o tres casos de corrupció, quina en proposa Rajoy? Un decàleg de mesures. Caram, doncs sí que deuen ser grossos aquests dos o tres casos de corrupció. Ah, que són mesures per al futur? Res de fer comissions d'investigacions parlamentàries sobre els casos actuals? Doncs res, home (i dona): promulguem més lleis, prenguem més iniciatives. Que es preparin els polítics que demanen comissions per fer aquesta o aquella obra. Ara sabran qui és en Rajoy!

Hi ha un principi al dret anglosaxó que consisteix a fer poques lleis, però complir-les. Ho saben al Congrés? Perquè, vejam, la famosa bateria de mesures de Rajoy perquè la premsa del règim l'exhibeixi com a vencedor de la corrupció, què vol dir? Que fins ara no hi havia lleis? A mi em sembla que sí. Hi ha normes perquè cap polític fiqui la mà al calaix i facturi els diners cap a Suïssa. Ja s'ha vist amb quin èxit. Qui pot creure que amb la història que Rajoy anuncia a so de bombo i plateret les coses seran diferents? En tot cas, qui vulgui aprofitar-se'n haurà d'inventar alguna nova trampa.

No hi ha corrupció a Espanya, va dir Rajoy. I Reuters va titular: “Rajoy nega que hi hagi corrupció a Espanya després de destituir una ministra per corrupció.” Doncs això.