A la tres
Futur
la supervivència”
Els recomano sense reserves que recuperin el que dimarts passat va explicar Antoni Castellà, secretari d'Universitats, en el Moment Zero celebrat al Born de Barcelona. Si dimecres no el van sentir a El Punt Avui Televisió poden esperar a la repetició que en farem dilluns. I si disposen d'una connexió a internet podran accedir fàcilment a aquest espai amb el web d'El Punt Avui.
Antoni Castellà va fer un discurs molt necessari i oportú per al nostre país perquè –l'aboco pel broc gros– no es fonamentava en cap ideologia, sinó en els fets. I per aquest motiu és un discurs difícilment atacable.
El secretari d'Universitats va explicar que els països que vulguin remenar les cireres ara i en els segles futurs han d'apostar pel coneixement, que és el que ens farà diferents. Doncs bé: dins de les limitacions pressupostàries que patim, resulta que les aportacions de la investigació feta ara a Catalunya són comparables a les d'altres països molt avançats. Si Espanya treu pit al món és en bona part gràcies a la contribució científica de Catalunya. Resulta escruixidor adonar-se de quina paupèrrima posició ocuparia avui dia la investigació espanyola sense Catalunya.
Aquesta és la mare dels ous. Com que a Espanya l'activitat investigadora és petita, tampoc hi ha una política decidida per impulsar-la. Es creu activitat de segon ordre. I ho és per a aquells que, fa anys, creien que Espanya superaria els països més avançats d'Europa... a cop de totxana.
Sil·logisme. Si Catalunya vol figurar al món ha de dedicar més recursos a la investigació, que és la que genera llocs de treball ben pagats i de difícil destrucció. Però perquè Catalunya pugui dedicar-hi més recursos ha de treure's de sobre Espanya, que no veu necessari impulsar aquestes activitats. De manera que el motor de la independència no és la ideologia, sinó la defensa de la supervivència del nostre país.