Bona platja

Passat el mes d'agost, el meu estimat mes d'agost, ja podem concloure que el mar de Mataró ha presentat aquesta temporada una qualitat immillorable. Tothom amb qui he parlat en les meves gairebé diàries sessions de platja hi està d'acord. Aigua transparent, sorra neta i airejada i serveis adequats. La depuradora i les màquines que de matinada espolsen la sorra han funcionat a ple rendiment i bé. “Com la Costa Brava.” Quan a Mataró diem “com la Costa Brava” volem dir que no es pot demanar més. Coneixem bé la Costa Brava perquè durant els anys de la brutícia i la pudor ens hi havíem de refugiar, si volíem prendre el sol i banyar-nos amb aigua salada. En els anys de la brutícia i la pudor, un dia l'aigua de mar era groga, un altre dia era vermella, un altre dia no m'ho facin dir, que potser els trobo dinant. Depenia del color amb què treballaven els tints de la ciutat. Anàvem a mar, i retrobàvem les immundícies que a casa havíem donat per eliminades. Arran d'ones expressàvem el condol a colònies de peixos morts, tombats de costat com fan els peixos morts. No hi insisteixo. A dinar de gust.

L'altre dia, caminant pel serrell d'aigua, un senyor em va saludar. Em va dir que era de la Bisbal d'Empordà. Li vaig preguntar si no fóra més adequat trobar-lo a Begur o a la Fosca i em va dir que preferia mil vegades la platja de Mataró. Home, tampoc cal exagerar. Després vaig saber, perquè m'ho va confessar, que la seva promesa o la seva dona era de Mataró. Cherchez la femme, va dir Ulisses, a qui en aquest mateix mar unes femmes se li van presentar en forma de sirena de cua viva mentre anava a chercher la pròpia. Un altre dia, també caminant, vaig coincidir amb l'amic Jordi Surinyach. “És la millor platja del món.” A en Surinyach se l'ha d'escoltar perquè hi entén: coneix les cales més recòndites de Menorca, que si no són les millors del món poc n'hi falta. També haig de dir que en Surinyach és i ha estat sempre un hiperbòlic, i que amb els ulls tancats prenent el sol tant és que siguis a cala Turqueta, a Cancún o a Mataró, sempre que l'aigua no faci pudor. A en Manuel Mas, exalcalde, no me'l vaig trobar passejant, sinó dins l'aigua: “La platja pròpia és les vacances de la gent senzilla, i ens hi vam dedicar invertint en depuradores.” No cal dir que Manuel Mas és d'esquerres. Ara: els de dretes van arribar a la mateixa conclusió perquè la majoria de les platges de Catalunya ofereixen bona presència.

S'ha de dir tot: abans d'ahir hi havia unes bombolletes a la superfície de l'aigua. Un senyor gran que ha d'haver conegut els anys de la brutícia i la pudor, em va dir: “Em sembla que s'hauria de canviar la depuradora perquè és insuficient i no dóna l'abast.” Per unes bombolletes un dia. Ens hem tornat molt finolis i molt exigents.